28 de gen. 2020

Oxímoron (Bernhardiana nº 50)

Diumenge passat, poc després d’assabentar-me de la mort en accident d’helicòpter del millor jugador de bàsquet dels darrers vint-i-cinc anys, vaig enviar un missatge de felicitació a través del terminal mòbil al meu amic M. i després de llegir la resposta de M. en mateix terminal mòbil, vaig adonar-me que era el primer cop que felicitava el meu amic, gran aficionat al bàsquet dès que era petit, en el dia del seu aniversari.
Naturalment a mi, que, com el meu amic, m’he sentit igualment atret pel bàsquet dès que era un nen, em serà més fàcil, penso, a partir d’ara, recordar la data del seu anniversari.

9 de gen. 2020

Paradoxalment - (Bernhardiana nº 49, nostàlgica)

Paradoxalment, va pensar el diletant, les èpoques de la seva vida en les quals havia escrit amb més freqüència i clarividència en el seu diari personal eren precisament les èpoques manco interessants de la seva vida, i les èpoques de les quals no conservava pràcticament cap fragment escrit eren precisament aquelles en les que pensava més sovint i de les quals li hauria agradat tant llegir sobre sí mateix. Conservava, doncs, la imatge més precisa d'aquells jo seus que hauria preferit oblidar.

La mort i la primavera (Bernhardiana nº 96)

Avui dilluns, en arribar a l'escola, diu A, "un espectacle dantesc" ens estava esperant. Mosques inertes, amb les potetes arru...