Transcendència (Bernhardiana nº 58)

Durant un debat electoral en el paranimf de la facultat de filosofia, els dos candidats presidencials dels dos principals partits de l'illa van ser ser qüestionats pels estudiants i per les estudiants universitàries sobre quins eren els seus autors filosòfics de capçalera, com s’acostuma a dir.

Els candidats presidencials van indicar els noms de Hegel i Spinoza i quan els estudiants i les estudiants universitàries van sol·licitar als candidats presidencials que citessin una obra de referència de Spinoza i Hegel respectivament, els candidats presidencials van intercanviar per error els autors de l’Ètica de Espinoza i l’Estètica de Hegel.

Quan els estudiants i les estudiants universitàries van assabentar els candidats presidencials de l'errada en l’atribució de les obres, tots dos van insistir, cadascun per la seva banda, que Hegel i Spinoza respectivament havien estat uns autors transcendentals en els inicis de la seva carrera política i que encara avui a dia d’avui, com s’acostuma a dir, els inspiraven i que sense cap dubte, mai haurien arribat al lloc on es trobaven en aquells moments de no ser per l’Ètica de Hegel i l’Estètica de Spinoza i que no podien imaginar-se les seves carreres polítiques sense la filosofia.

Covidianes-19 (LIV) - Cafarnaüm

EEUU. Manifestacions per la mort de George Floyd a mans de la policia. Incendis de cotxes i comissaries de policia. Genolls a terra i gasos lacrimògens. Les protestes podrien provocar una segona onada de contagis, alerten els experts, segons el New York Times. Es commina els manifestants a mantenir la distància de seguretat. Ahir a la nit, en produir-se disturbis molt aprop de la Casa Blanca, el president, Trump es va refugiar en un bunker. Com Hitler quan l’exèrcit rus assetjava el Reichstag, penso


Ha mort Christo. Juntament amb la seva esposa i coautora de les seves obres Jean Claude, va recobrir amb una tela el Reichstag de Berlin i el Pont Neuf de Paris, entre d’altres intervencions. Christo i Jean Claude no van rebre mai cap subvenció pública. Viatjaven en avions separats per a que, en cas d’accident, un dels dos sobrevisqués i pogués continuar l’obra. L’obra de Christo i Jean Claude seguirà endavant a pesar de la mort de Christo, adverteix la web de Christo i Jean Claude


Imaginar-se el sermó de la muntanya de Jesús en temps de coronavirus: els feligresos seguint-ho a través de Google Meet o bé situats, com les peces d'uns escacs, en les caselles d'una graella gegantina que recobreixi tota l'extensió de la vessant de la muntanya


El messianisme segons Trump: «Podria disparar algú al bell mig de la cinquena avinguda i no perdria cap votant»


Trump és molt actiu de les xarxes socials. Salvini és molt actiu de les xarxes socials. Trump és, com Salvini, un expert en l’art de mostrar-se, en l’art d’aparentar, en l’art del simulacre (simulacre: acció simulada). Trump és potser, penso – pensar no és altra cosa que construir fràgils hipòtesis per passar el temps -, el prototipus de feixista en el segle XXI


De cada cop, ens relacionam manco de manera presencial. Presència: Fet d’ésser, de trobar-se en un lloc. D'uns anys ençà, s'està produint una creixent deshumanització de les relacions socials. La generalització de l’ús de les xarxes socials durant els darrers anys té molt a veure amb aquesta creixent deshumanització. Marc Augé diu que «paradoxalment, les xarxes socials estan destruint les relacions socials». Durant la pandèmia, la interacció per mitjà de les xarxes socials ha augmentat en relació proporcionalment inversa a la disminució de la interacció presencial

Breu història de la comunicació entre dues persones separades físicament:
El correu va permetre escriure's de forma asíncrona
El telèfon va permetre parlar-se de forma síncrona
El sms va permetre escriure's de forma gairebé síncrona
El xat va permetre escriure's de forma síncrona
La videoconferència va permetre parlar-se i veure's de forma síncrona
Les xarxes socials permeten tot allò que permeten els sistemes anteriors i més coses encara


Una metàfora de la videoconferència: les pantalles de vidre de les sales de visita de les presons que surten a les pel·lícules. El pres i el visitant parlen per un intèrfon. Es poden veure les cares i tocar-se en un simulacre de contacte. Les així anomenades xarxes socials, penso, haurien d’anomenar-se xarxes inter-personals  o més bé, xarxes inter-individuals


Marc Augé: «relacionar-se amb l’altre requereix dedicar un espai i un temps concrets». L’adveniment de les xarxes socials ha creat una nova noció de lloc i una nova noció de presència. Els interlocutors de les xarxes socials es troben en nou lloc on només ells hi son presents de forma virtual (Virtual: Que ha estat creat artificialment, per analogia amb el món real). Augé de nou: que avui dia, estam constantment en un no-lloc


L’endemà, Trump surt del búnker anar a l’esglèsia de Saint John Parish. La policia dispersa els manifestants per a que Trump hi pugui anar caminant des de la Casa Blanca. Sosté una biblia davant els fotògrafs.
- «És la seva biblia», demana un fotògraf?
- «Es una biblia», contesta Trump – la cursiva és del diari (no recordo quin)


Des d’algun punt en la història, la tècnica ha evolucionat molt mes ràpidament que l’ètica
Imaginar què escriuria Walter Benjamin sobre les així anomenades xarxes socials. Les relacions socials en l’era del totalitarisme tecnològic o quelcom per l’estil
Imaginar-se què escriuria Hannah Arendt
Nota: profunditzar en la relació entre les xarxes socials i el feixisme
Nota: llegir a Hannah Arendt
Nota: llegir més a Marc Augé

                                Wolfgang Volz/Christo                                          

Covidianes-19 (XXXVI) - Lleixiu

Diu Donald Trump que potser seria bona idea, per què no, injectar-se desinfectant per tal de curar-se del covid-19 o del còvid 19. Ja que el desinfectant és tan efectiu contra el còvid-19 o el covid-19 en l’exterior de les persones, per què no injectar-lo en l’interior de les persones, afirma Donald Trump, el president Trump, en una roda de premsa, obrint els braços desmesuradament i dibuixant un òval perfecte amb els llavis.

Naturalment, els demòcrates no han desaprofitat aquesta nova oportunitat d’escarnir el president Trump a les així anomenades xarxes socials, que és el locus on es juga el partit de la política en el segle XXI. En resposta a les declaracions del president Trump, el candidat demòcrata a les properes eleccions presidencials dels Estats Units, Joe Biden, ha demanat als nord-americans en un missatge a la principal xarxa social que per favor no beguin lleixiu.

El candidat demòcrata escarneix el president Trump tractant-lo com un vell senil, penso, com algú que no sap el que diu, i la veritat és que el president Trump la majoria de les vegades no sap el que diu, la majoria de les vegades diu, a les rodes de premsa i a les xarxes socials, el primer que li passa pel cap, o bé allò que els seus assessors consideren que ha de dir a les xarxes socials o a les rodes de premsa per tal de causar el major impacte possible, maldament faci la impressió de que es tracta de l’exabrupte d’un transtornat que ha acabat ocupant el despatx oval de la Casa Blanca per casualitat.

En la política del segle XXI, el més important és tenir impacte, és causar impacte i que a conseqüència d’aquest impacte, s’incrementi el nombre dels així anomenats seguidors, augmenti exponencialment el nombre de seguidors en les xarxes socials, com si d’una epidèmia es tractés, una epidèmia social, per dir-ho d’alguna manera. Com en un partit de tennis, el més important és impactar la pilota amb força, però a diferència d’un partit de tennis, no és necessari que la pilota impactada aterri dins els límits del camp de joc del rival, realment, en el partit que és la política del segle XXI i que es juga 24/7, com els agrada dir als nord-americans, les jugades més bones i mes celebrades pels seguidors d’un polític són aquelles en que la metafòrica pilota acaba a la grada o surt de l’estadi, com quan un batejador colpeja una pilota en un partit de beisbol.

Així doncs, Joe Biden escarneix la nova ocurrència, la nova excentricitat del seu futur contrincant en les properes eleccions presidencials, el president Trump, de la mateixa manera que els mitjans de comunicació contraris al president Trump i afins als demòcrates i els seguidors de Joe Biden i els seguidors dels mitjans de comunicació contraris al president Trump escarneixen, gairebé a diari, el president Trump i tot el que el president Trump representa a través de les xarxes socials, tots ells escarneixen el president Trump 24/7 des de l’inici del mandat presidencial a la aixi anomenada Casa Blanca i fins i tot des del moment que el president Trump va anunciar la candidatura a ocupar el despatx oval de la així anomenada Casa Blanca.

Mentre els mitjans de comunicació afins al president Trump minimitzen, com s’acostuma a dir aquests dies, les recomanacions sanitàries del president Trump, la “simpàtica ocurrència” del president Trump, els mitjans de comunicació contraris al president Trump s’acarnissen amb el president Trump, qui, per la seva banda, ataca sense pietat els mitjans de comunicació contraris a la seva gestió i a la seva manera de ser al món, acusant-los de divulgar fake news. You’re fake, replica Donald Trump quan un periodista alineat amb els mitjans de comunicació contraris a la seva gestió desmenteix una afirmació o realitza una crítica, You know you’re fake, replica el president Trump, arrufant les espatlles i arrodonint la seva boca com el canó d’una arma de foc.

2.

Que no beguin lleixiu, demana Joe Biden als seus seguidors a les xarxes socials, i no es sap si ho diu seriosament o fa broma, perquè és obvi, penso, que els seguidors de Joe Biden, que son els lectors i televidents i oients dels mitjans de comunicació afins a Joe Biden i per tant contraris al president Trump, mai farien cas d’una recomanació del president Trump. Si el president Trump els suggereix que beguin lleixiu per curar-se del covid-19 o la còvid-19, cap d’ells beurà lleixiu de la mateixa manera que si el candidat demòcrata recomanés beure Budweisser per a curar-se del còvid-19 o covid-19, cap dels així anomenats seguidors del president Trump li faria cas. Per tant, penso, es obvi que el candidat demòcrata simplement va befa, simplement es pren a broma que el president dels Estats Units d’Amèrica recomani als nord-americans de  beure lleixiu per tractar-se el coronavirus, la qual cosa és un escàndol. És escandalós que el president Trump recomani beure lleixiu per curar-se del còvid o el covid-19 i és escandalós que el candidat presidencial es prengui a broma les afirmacions irresponsables del president Trump. Realment un no sap per què escandalitzar-se més, si de l’afirmació del president Trump o de la contestació del candidat demòcrata.

Em mans de qui estam, pensaria jo si fos nord-americà, penso, així com penso em mans de qui estam maldament no som nord-americà; realment, no sé com dormim el vespre, penso, com no restam insomnes 24/7 davant l’avenir que se’ns dibuixa en l’horitzó, per dir-ho metafòricament, als no nord-americans i als nord-americans; penso que realment, m’espanta la paraula seguidor, m’esfereeix mes que el propi virus, el còvid-19 o la còvid-19, la paraula seguidor evoca en mi una processó d’individus vestits amb hàbits blancs i amb un con blanc al cap i sostenint una torxa que representa una idea; els així anomenats seguidors son una processó sinistra d’individus fendint la negra nit del segle XXI amb una idea, el segle XXI de la polarització política, de les així anomenades xarxes socials i del covid o el còvid, el segle del futur negre i del lleixiu, realment un segle en blanc i negre.

Postveritat (Bernhardiana nº 45)

Un diputat del partit A va ser descobert in fraganti mentre feia la sesta en el seu escó durant una sessió del Parlament local dedicada a debatre una llei de mesures per a la prevenció del fracàs escolar i va ser fotografiat mentre dormia per alguns diputats del partit B. En no res, les fotografies es van escampar, per així dir-ho, com la pólvora per les aixi anomenades xarxes socials. No obstant això, el diputat del partit A no solament no va dimitir del seu càrrec, com demanaven un gran nombre de diputats del partit B en les susdites xarxes socials sino que l’endemà, en el mateix Parlament local, va acusar els diputats del partit B de passar-se totes i cadascuna de les sessions del Parlament local dormint amb els ulls oberts a la seva bancada i com no podia ser d’altra manera, les seves paraules van ser aplaudides de forma atronadora per la bancada del partit A.

Penitenciaria (Bernhardiana nº 23)

Gràcies a l’hemeroteca digital del principal diari local, aquest matí he sabut que vuit anys enrere, un dels principals diaris britànics, en un article sobre la nova directora de la penitenciaria de Palermo (Sicilia) va emprar la imatge - subministrada per una de les principals agències fotogràfiques del món - d’una política del meu país imputada per corrupció en diversos casos, que s’anomenava igual que la flamant directora de la penitenciaria italiana. En el citat article, el corresponsal del diari britànic a Itàlia informava de la decisió de la directora de la presó - en la què, segons les males llengües, un padrino de la màfia siciliana hi havia celebrat, dècades enrere, el seu aniversari amb tota mena de luxes, com xampany i ostres, i per aquest fet va començar a ser coneguda com el “Grand Hotel” - de privar alguns reclusos dels seus “privilegis", entre d’altres, l’exempció de portar l’uniforme carcerari, amb l’ànim de servir d’exemple a la resta de penitenciaries del país. Segons l’article del diari local, que reprodueix amb més o manco fidelitat les paraules de l’article del diari britànic, fins aquell moment molts de reclusos vestien amb tota normalitat americanes Armani, pantalons Valentino, camises Versace i últims models de sabatilles esportives Nike en la seva vida diària dins la presó. Cap al migdia, gràcies a un article publicat en un diari digital italià, m’he assabentat que la directora de la penitenciaria italiana s’ha jubilat recentment de la seva tasca. Per la seva banda, la política del meu país va morir fa dos anys a causa d’un infart que va sofrir en l’habitació de l’hotel de cinc estrelles de la capital on estava allotjada. Mai va arribar mai a ser jutjada i per tant mai va arribar a ser condemnada pels múltiples casos de corrupció en què estava implicada i per tant mai va arribar a trepitjar una presó.