Tot just després de desvetllar-se, mentre apuntava en el diari les restes del somni, si tancava els ulls era capaç de recrear-ne la penombra del local habitual de reunió passada la mitjanit i reconeixia els perfils dels companys enyorats i els saludava pel seu nom i de sobte, en sentir-se envoltat per aquella càlida atmosfera familiar tant temps oblidada, feia una passa enrere en direcció a la porta del local sense deixar de mirar-los i després una altra passa enrere i en el moment exacte, obria la porta amb l’espatlla sense deixar de guaitar-los i sortia al carrer i començava a caminar i a allunyar-se amb tanta velocitat com el somni li permitia bellugar les cames i realment, pensava, abandonava els seus amics de juventut i realment fugia d’ells una altra vegada i aquest cop, pensava amb un residu d’aflicció i al mateix temps i sobretot amb renovat alleujament, per sempre més.
"Durant molt de temps, havia estat incapaç d'explicar i escriure la veritat, perquè llavors no hagués fet altra cosa que explicar i escriure una mentida; però escriure és una necessitat vital per a mi i aquesta és la raó per la qual escric, fins i tot si no escric més que mentides que són expressades a través meu com si fossin veritats" Thomas Bernhard, "El Celler"
2 de nov. 2020
Operació de neteja (Bernhardiana nº 71)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Ornitologia (Bernhardiana nº 97)
El passat dissabte, a primera hora del matí, vam coincidir en un punt d'observació de l'aiguamoll del parc natural amb un prestigiós...
-
Encara bo que la durant dècades pronosticada i anunciada pujada del nivell de les aigües en la ciutat costanera que constituia la destinació...
-
I. Wonderwall , en versió de Brad Mehldau Trio. En els primers compassos, fins al primer chorus , el contrabaix repeteix un motiu en ostinat...