2 de nov. 2020

Operació de neteja (Bernhardiana nº 71)

Tot just després de desvetllar-se, mentre apuntava en el diari les restes del somni, si tancava els ulls era capaç de recrear-ne la penombra del local habitual de reunió passada la mitjanit i reconeixia els perfils dels companys enyorats i els saludava pel seu nom i de sobte, en sentir-se envoltat per aquella càlida atmosfera familiar tant temps oblidada, feia una passa enrere en direcció a la porta del local sense deixar de mirar-los i després una altra passa enrere i en el moment exacte, obria la porta amb l’espatlla sense deixar de guaitar-los i sortia al carrer i començava a caminar i a allunyar-se amb tanta velocitat com el somni li permitia bellugar les cames i realment, pensava, abandonava els seus amics de juventut i realment fugia d’ells una altra vegada i aquest cop, pensava amb un residu d’aflicció i al mateix temps i sobretot amb renovat alleujament, per sempre més.

La mort i la primavera (Bernhardiana nº 96)

Avui dilluns, en arribar a l'escola, diu A, "un espectacle dantesc" ens estava esperant. Mosques inertes, amb les potetes arru...