13 d’ag. 2020

Revelació (Bernhardiana nº 68)

L'eminent professor H., cap del departament de filosofia de la universitat i una reconeguda veu en els estudis internacionals en fenomenologia de l’esperit, va rebre de ple l’impacte d’un llamp en el transcurs d’una de les seves acostumades caminades solitàries pels voltants del campus. Després de ser-li induït el coma i passar més de sis mesos a l’hospital, es va recuperar completament i sis mesos més tard, va presentar un estudi en el congrés internacional de fenomenologia de l’esperit on introduïa matisos i punts de vista desconeguts fins llavors i en l’opinió dels majors experts internacionals en fenomenologia de l’esperit, absolutament revolucionaris. Arrel de l’èxit aclaparador del seu estudi i de les múltiples sol·licituds per part dels departaments de filosofia d’universitats d’arreu del mon per a que hi realitzes conferències, el professor H. va decidir abandonar la docència i la investigació i passar la resta de la seva existència meditant sobre, en les seves pròpies paraules, la incomunicable revelació de què havia estat objecte quan va rebre l’impacte del llamp i des de llavors se’l pot trobar trescant per camins i tiranys arreu de la serra, dormint en coves recòndites, clapers de boscos i parkings de centres comercials o caminant per carreteres i voravies d’autopista sota el sol canicular o els vents de tramuntana, en busca de la seva propera revelació.

10 d’ag. 2020

Covidianes-19: En positiu

I.

Llegit per casualitat en un diari digital: «Antonio Banderas anuncia que «ha donat positiu» per coronavirus»
«donar positiu», expressió usada tradicionalment en la premsa per indicar que un esportista - habitualment, ciclista – ha fet trampa
en l’era Covid-19, actors i actrius, polítiques, polítics, metges i metgesses, toreros, toreres, infermeres, infermers, poetes i poetes i la resta de la població, gent comú, com tu i com jo, també podem «donar positiu»

tots estam, doncs, sota sospita, simptomàtics i asimptomàtiques, simptomàtiques i asimptomàtics, grans i petits, vells i joves, homes i dones
així com tots i cadascun estam constantment sota sospita per qualsevol causa,
doncs en el món modern ultramodern que ens ha tocat viure, podem ser acusats, en qualsevol moment, de qualsevol cosa - especialment, si «som» a les xarxes socials



II.

Degut a que, en el món covid-19, el distanciament físic entre persones s’ha extremat (més encara del que era habitual), les xarxes socials han esdevingut més que un indret alternatiu a l’espai físic, l’únic lloc on queda constància de molts fenòmens de la vida pública. En un número creixent de situacions, si «no-ets» a les xarxes socials, no existeixes

L’únic avantatge de les xarxes socials és que no pots encomanar-t’hi el covid-19 o la covid-19 i està permès ocultar la identitat, falsejar-la o bé adornar la teva personalitat tant com vulguis – no hi ha límits a l’egolatria. Fer trampes és un fet consubstancial en el món paral·lel de les xarxes socials, on tothom es mostra com li agradaria ser, al contrari del món real, on un és el que emmiralla en als altres

Si en les xarxes socials es fessin tests d'honestedat, la immensa majoria dels usuaris «donia negatiu». Però ser honest o deshonest a les xarxes socials és quelcom irrellevant. No obstant, qui escrigui una frase que sigui interpretada pels vigilants de la moral com a sexista, racista, homòfoba, xovinista o socavadora de qualsevol de les categories de la correctesa política, «donarà positiu» a l'instant i a partir d’aquell moment, en ambdós mons, tant el real com el virtual, no hi haurà quarantena ni remei que guareixi la seva reputació

8 d’ag. 2020

Covidianes-19 - Pensant en Fabio Jakobsen

Tot el vespre d’ahir amb un nom al cap,
Fabio Jakobsen
Tot el vespre pensant en la cara de Fabio Jakobsen després de l’accident en l’sprint de la primera etapa del Tour de Polònia,
tot el vespre i de matinada també, quan m’he desvetllat i he anat al bany
Tots els ossos de la cara trencats, diu una altra publicació
Fabio Jakobsen, campió d’holanda o dels països baixos, segons es vulgui dir d’una manera o de l’altra

Estable dins la gravetat. Coma induït.
Que ha perdut totes les dents, llegeixo per aquí
Per allà, diuen que es troba bé, in good condition. Que no es morirà, vaja, venen a dir els organitzadors del Tour de Polònia en el compte d'una així anomenada xarxa social

L’accident ha estat provocat per un altre sprinter – o sigui, un altre corredor especialista en disputar la victòria en les arribades massives -
Es diu Groenewegen, crec que s’escriu així,
per altra banda, no estic segur que Jakobsen s'escrigui així: Jakobsen,
però això no és important ara mateix.

Groenewegen ha estat acusat poc menys que d’intent d’assassinat
En el video, es veu com Groenewegen, en pressentir que Jakobsen l’avança per l’espai disponible entre el seu cos enorme - de butxí medieval - i les tanques de seguretat, oscil·la ostensiblement cap a la dreta
(que Groenewegen sembla un butxí medieval és una apreciació subjectiva meva:
cal aclarir les coses quan s’escriu, si es vol ser clar i dins del possible, just)
Jakobsen xoca contra les tanques de seguretat, les tanques de seguretat cedeixen
Jakobsen desapareix de la vista de la càmera fent una volta de campana


les imatges de l'accident són horripilants però al mateix, incruentes
no veim sang
no veim la cara de Fabio Jakobsen, ens la imaginam només


En un primer moment, tothom apunta, com s'acostum a dir, cap a Groenewegen, l’sprinter amb cos de butxí medieval
El director de l’equip de Fabio Jakobsen denuncia Groenewegen a la policia polonesa
la Unió Ciclista Internacional qualifica l’acció de Groenewegen de criminal
la Unio Ciclista Internacional no diu res, però, de les tanques de seguretat
les tanques de seguretat no haurien de cedir i menjar-se els ciclistes
per això es diuen tanques de seguretat

Unio Ciclista Internacional es pronuncia UCI, talment
Com UCI, Unitat de Cures Intensives

A Fabio Jakobsen li reconstrueixen la cara
diuen que ja es comunica amb els metges
puc imaginar-me la cara de Fabio Jakobsen comunicant-se amb els metges
Tots podem imaginar-nos la cara de Fabio Jakobsen, només que mirem el video de l’accident i tenguem una certa experiència com espectadors en el món audiovisual

(Just ara he m’ha vengut al cap un altre Fabio
 – Fabio Casartelli
qui va morir en una caiguda en el Tour de França del 94
després de colpejar el cap contra l’asfalt
de Fabio a Fabio
el rostre ensangonat de Fabio Casartelli, el cos inert,
replegat en posició fetal, sobre l'asfalt,
hi ha imatges que no oblidam mai
i ens acompanyen sempre, en tot allò que fem o pensam)

Diuen que una imatge val més que mil paraules
això val també per un vídeo
un vídeo val més que deu-mil paraules
però en aquest cas, no és així
de fet, necessitam imatges alienes a l’accident per imaginar-nos la cara de fabio jakobsen
per imaginar-nos l’horror

L’horror

Sembla més un accident de formula 1 que de ciclisme
les tanques de seguretat s’envolen i fan caure una desena de ciclistes més

diuen que a causa de l’amenaça de la segona onada de Covid-19, els ciclistes corren amb ansietat,
perquè la temporada ciclista, que tot just acaba de començar, es pot suspendre en qualsevol moment
perquè molts equips ciclistes no sobreviuran el covid-19
perquè molts ciclistes es quedaran sense equip i per tant, sense feina
fabio jakobsen, la cara de fabio jakobsen, una altra víctima del covid-19

a fabio jakobsen
li van adjudicar la victòria, tot i no haver arribat a creuar la meta
tot i que qui va arribar primer va ser l’així jutjat – per obra i gràcia de les així anomenades xarxes socials - botxí, que va traspassar la meta just en el moment que trabucava de la seva bicicleta

justícia salomònica en un món girat damunt davall,
en un món ingovernable, com un cavall frenètic, desbocat,
el món-covid-19

3 d’ag. 2020

La mort i la pressa (Bernhardiana nº 67)

Aquell dia estava especialment nerviós, va dir A. tot just arribar a la cafeteria, a causa de la malaltia d’una amiga seva. Portava unes quants dies inquiet i unes quantes nits d' insomni, va dir, mentre aixecava la mà, demanava un cafè sol al cambrer amb una frase senzilla i perfectament modulada - que semblava pensada ex professo - i es treia el barret i el col·locava amb gran cura a sobre de la taula. La malaltia de la seva amiga, va dir A., s’acostava a la fase final, i com no podia ser d’altra manera, aquesta fase final no podia portar a cap més lloc que a la mort. "La desaparició", va dir, girant el cap en direcció a l’interior del bar i fent una senya al cambrer. Un cafè amb llet, que fes el favor de portar-li un cafè amb llet en lloc d’un cafè sol. Que era espantós pensar en la mort amb el matí tan fantàstic que feia, va dir A., però que quan una persona estimada s’acosta al final, és inevitable pensar tota l’estona en la mort, fins i tot en els moments més poc adequats per pensar en la mort. Entre el xivarri dels cotxes i de les converses de les taules, entre l’apoteosi del sol tardorenc i l’excés de vida al carrer, ell pensava en la mort, en la no-vida, la qual cosa era espantosa i extraordinària al mateix temps, va dir. Quan el cambrer va portar el cafè amb llet, A. va pagar de més i abans el cambrer no obrís la boca, li va dir queda’t amb el canvi, fes el favor, queda’t amb el canvi, i sense vessar-hi els dos sobres de sucre, com feia habitud, va fer un xarrup apressat al cafè amb llet i ens va demanar disculpes doncs se li havia passat que havia d’estar en un altre lloc en aquell precís instant. Per poc no es deixa, a més del cafè amb llet a mig acabar, el barret perfectament plantat a sobre de la taula.

La mort i la primavera (Bernhardiana nº 96)

Avui dilluns, en arribar a l'escola, diu A, "un espectacle dantesc" ens estava esperant. Mosques inertes, amb les potetes arru...