Monòleg (editat i adaptat per mi) que la dona dels gossos pronuncia davant Karrer en Perdició de Béla Tarr (sota la pluja, al costat del mur en un descampat anegat i enfangat) és extret d'Ezequiel, 7:14, “Anunci de la gran catàstrofe”.
Coneix l'antic testament, jove?
"La trompeta sona i tothom es prepara, però ningú es presenta a la batalla.
El meu furor amenaça tot el poble.
L'espasa és a fora, la pesta i la fam són a dins: qui sigui al camp morirà per l'espasa, la fam i la pesta consumiran qui estigui a la ciutat.
Si queden supervivents, vagaran per les muntanyes, gemegant com els coloms a les valls, cadascun per la seva pròpia culpa.
Les mans no tenen força, les cames no s'aguanten, l'espant les torna balbes.
Llançaran pels carrers la seva plata i tractaran el seu or com si fos immundícia, perquè ni la plata ni l'or no podran salvar-los el dia que arribi la fúria del senyor.
No satisfaran la fam, no ompliran el ventre, perquè l'or i la plata els faran caure en el pecat.
Jo els giraré la cara, i els deixaré profanar el meu tresor.
A la terra hi ha vessament de sang, la ciutat és plena de violència.
Faré venir la xusma per a que ocupi les seves cases.
Quan el terror arribi, cercaran la pau i no la trobaran.
Consultaran en va el profeta, el sacerdot no tindrà resposta i l'ancià no donarà consell.
El rei entonarà un plany i a la gent del poble els tremolaran les mans.
Els tractaré segons la seva conducta i els jutjaré tal com ells han jutjat.
Llavors sabran que jo sóc el senyor."
