Epifania (Bernhardiana nº 95)

Algú menciona de passada el nom d'un director portuguès per qui sent una especial predilecció i llavors A., que aquest matí es troba d’un humor excel·lent, se'n recorda d'un documental que ha vist recentment, basat en la correspondència entre un poeta portuguès que viu a Brasil i una poeta portuguesa que viu a Portugal. Al començament, el documental l’havia entusiasmat, realment s’havia sentit corprès, diu, per l'autenticitat de les imatges i els sons de les paraules, per les imatges en moviment i per la música parlada, per la polifonia en les imatges i en la melodia; tot allò l'havia trasbalsat i com a conseqüència d'aquest trasbalsament, s'havia incorporat a mitges de la butaca, havia estirat el braç dret fins la taula baixa, on reposava el terminal mòbil  i havia escrit missatges entusiastes a tots els seus amics, col·legues i coneguts on recomanava vivament el documental, que qualificava en tots i cadascun dels missatges com d’autèntica revelació. En haver acabat d’enviar els missatges, no van passar ni deu minuts, diu, que amb la mà esquerra, va prémer el botó del comandament a distància per apagar el televisor quan restava més de mig documental, doncs el que havia experimentat en els darrers deus minuts, tot just després d’enviar els missatges amb el terminal mòbil, era el més aproximat a l'antítesi del que havia experimentat durant els primers deu minuts, realment un altre documental i una altra experiència fílmica, i en les seves paraules, realment res més que autocomplaença baratera en els darrers deu minuts, res més que beneitura fílmica i documentalista elevada al màxim exponent. Llavors me n'adono que l’humor de A. ha experimentat una mudança completa, un canvi de cent vuitanta graus, com s'acostuma a dir, i fins i tot li ha fuit la fam: l’entrepà de formatge i pernil salat que ha comanat i que havia començat a devorar amb una gana extraordinària ha quedat a mitges, com el documental. Després de romandre uns quants segons sorrut i en silenci, diu que, com és natural, no va enviar cap missatge de rectificació als seus amics, col·legues i coneguts, Que es fotin, diu, Que es fotin, tot recuperant el sentit de l’humor i fins on és possible, l’alegria de viure, Que es fotin, Que es fotin, repeteix una altra vegada abans de clavar una formidable mossegada a l’entrepà.

Muntatge (Bernhardiana nº 77)

La darrera producció del cineasta oriental, famós per la seva dissidència des de fa dècades contra el govern autocràtic del seu país, era un documental en el què es mostrava una, per així dir-ho, vista panoràmica de la situació política al seu país, amb especial èmfasi en la pobresa generalitzada i la precarietat democràtica.

Tot i que ser qualificada d’«obra mestra» pels mitjans occidentals especialitzats, les distribuïdores van rebutjar distribuir la pel·lícula a causa de les pressions rebudes per part del govern del país del cineasta oriental, que, com és bén sabut, controla la industria cinematogràfica mundial, tant pel que fa a la realització i la producció com pel que fa a la distribució i el consum de cinema.

Per aquest motiu, contra el que s’esperava, el cinesta oriental va decidir refer completament el muntatge i fa poc ha presentat una nova versió del documental, que les distribuidores s’han negat novament a distribuir i per la seva banda, el festivals més prestigiosos d’Europa s’han negat a estrenar per considerar que no encaixa en els criteris estètics actuals.

Per la seva banda, els responsables del ministeri cultural del govern oriental han bloquejat novament la distribució perquè, ara, diuen, el nou muntatge presenta una imatge massa laudatòria i massa positiva, en definitiva, massa poc realista del seu país, fins i tot per a ells, han manifestat.

La mort és acostar-se dia a dia al silenci

L'home útil

Ésser un home útil m'ha semblat sempre una cosa ben repugnant"

Être un homme utile m'a paru toujours quelque chose de bien hideux

Ch.B.

Mala consciència o mala reputació

El que sabem sobre nosaltres mateixos i recordam no és tan decisiu per a la nostra felicitat com es pensa la gent. Un dia, el que els altres saben de nosaltres (o es pensen que saben) ens agafa per sorpresa - i llavors en n'adonam de que això és més poderós. És més fàcil suportar una mala consciència que una mala reputació.

Nietzsche, La Ciència Gaia (52)

*Foto: Winter Sleep, Nuri Bilge Ceylan, 2014

Subtítols de pel·lícules en català

Aquí podeu descarregar els fitxers de subtítols (format .srt) de pel·lícules que he traduït:

2016

   Werner Herzog

• L'enigma de Kaspar Hauser (Jeder für sich und gott gegen alle) (1974)
• Stroszek (1977)
• Woyzeck (1979)
• Nosferatu Phantom der Nacht (1979)

   Béla Tarr

• Perdició (Kárhozat) (1988)
• El cavall de Turí (A Torinoi lo) (2011)

També podeu descarregar aquests subtítols (i d'altres) des del meu perfil a opensubtitles.org/ca