"Son esclaus que han perdut el seu senyor i no poden viure sense allò que anomenen orgull, honor i coratge, que fa que les seves ànimes ho suportin tot, encara que en fons dels seus caparrots senten que aquelles qualitats no els son pròpies, que simplement han estat visquent a l'ombra dels seus senyors".
Sátántango, Lázsló Krasznahorkai
Que la vida és una caixa de sorpreses, aquestes van ser, segons tots els indicis, les darreres paraules del nostre amic, que apareixien en el missatge que havia escrit i publicat en el compte d’una aixi anomenada xarxa social minuts després d'acomiadar-se de nosaltres i de marxar del sopar anual que solíem celebrar a la casa de X. i minuts abans de sortir-se de la carretera amb el cotxe i estavellar-lo contra el mur d’una antiga teulera. Naturalment, com no podia ser d’altra manera, vam proposar que fossin exactament aquestes paraules les que fossin inscrites com a epitafi en la seva tomba.
