Metempsicosi (Bernhardiana nº 81)

El gran campió belga, retirat del ciclisme trenta anys enrere, va quedar parat quan, una nit, en entrar en un restaurant d’Oudenaarde amb la seva dona, va reconèixer el corredor francès, també retirat, que havia estat ni més ni manco que el seu màxim rival esportiu. El dos exciclistes van compartir taula i recordances comunes de la seva carrera esportiva. L’exciclista belga va quedar estorat amb la memòria prodigiosa del seu exrival, que va reproduir una gran quantitat d’anècdotes de les seves lluites a la carretera. Abans d’acomiadar-se, l’exciclista francès va entregar al matrimoni belga una targeta amb les dades del seu domicili a Strasbourg i va convidar-los a que el visitessin quan els vingués de gust.

Naturalment, explicava anys més tard l’exciclista belga en relatar aquesta història en una entrevista al diari Het Niewsblad, hagués estat encantat de tornar-li la visita al seu antic rival, amb qui, de fet, va manifestar, s'havia reconciliat aquella nit després d’anys de rencor mutu, si no fos perquè l’exciclista francès havia perdut la vida en un accident de cotxe tres anys enrere en una carretera dels Alps italians.

Tot i així, l’exciclista belga assegurava que, en arribar-li l’hora, ja podria, finalment, descansar en pau.

Covidianes-19 - Pensant en Fabio Jakobsen

Tot el vespre d’ahir amb un nom al cap,
Fabio Jakobsen
Tot el vespre pensant en la cara de Fabio Jakobsen després de l’accident en l’sprint de la primera etapa del Tour de Polònia,
tot el vespre i de matinada també, quan m’he desvetllat i he anat al bany
Tots els ossos de la cara trencats, diu una altra publicació
Fabio Jakobsen, campió d’holanda o dels països baixos, segons es vulgui dir d’una manera o de l’altra

Estable dins la gravetat. Coma induït.
Que ha perdut totes les dents, llegeixo per aquí
Per allà, diuen que es troba bé, in good condition. Que no es morirà, vaja, venen a dir els organitzadors del Tour de Polònia en el compte d'una així anomenada xarxa social

L’accident ha estat provocat per un altre sprinter – o sigui, un altre corredor especialista en disputar la victòria en les arribades massives -
Es diu Groenewegen, crec que s’escriu així,
per altra banda, no estic segur que Jakobsen s'escrigui així: Jakobsen,
però això no és important ara mateix.

Groenewegen ha estat acusat poc menys que d’intent d’assassinat
En el video, es veu com Groenewegen, en pressentir que Jakobsen l’avança per l’espai disponible entre el seu cos enorme - de butxí medieval - i les tanques de seguretat, oscil·la ostensiblement cap a la dreta
(que Groenewegen sembla un butxí medieval és una apreciació subjectiva meva:
cal aclarir les coses quan s’escriu, si es vol ser clar i dins del possible, just)
Jakobsen xoca contra les tanques de seguretat, les tanques de seguretat cedeixen
Jakobsen desapareix de la vista de la càmera fent una volta de campana

les imatges de l'accident són horripilants però al mateix, incruentes
no veim sang
no veim la cara de Fabio Jakobsen, ens la imaginam només


En un primer moment, tothom apunta, com s'acostum a dir, cap a Groenewegen, l’sprinter amb cos de butxí medieval
El director de l’equip de Fabio Jakobsen denuncia Groenewegen a la policia polonesa
la Unió Ciclista Internacional qualifica l’acció de Groenewegen de criminal
la Unio Ciclista Internacional no diu res, però, de les tanques de seguretat
les tanques de seguretat no haurien de cedir i menjar-se els ciclistes
per això es diuen tanques de seguretat

Unio Ciclista Internacional es pronuncia UCI, talment
Com UCI, Unitat de Cures Intensives

A Fabio Jakobsen li reconstrueixen la cara
diuen que ja es comunica amb els metges
puc imaginar-me la cara de Fabio Jakobsen comunicant-se amb els metges
Tots podem imaginar-nos la cara de Fabio Jakobsen, només que mirem el video de l’accident i tenguem una certa experiència com espectadors en el món audiovisual

(Just ara he m’ha vengut al cap un altre Fabio
 – Fabio Casartelli
qui va morir en una caiguda en el Tour de França del 94
després de colpejar el cap contra l’asfalt
de Fabio a Fabio
el rostre ensangonat de Fabio Casartelli, el cos inert,
replegat en posició fetal, sobre l'asfalt,
hi ha imatges que no oblidam mai
i ens acompanyen sempre, en tot allò que fem o pensam)

Diuen que una imatge val més que mil paraules
això val també per un vídeo
un vídeo val més que deu-mil paraules
però en aquest cas, no és així
de fet, necessitam imatges alienes a l’accident per imaginar-nos la cara de fabio jakobsen
per imaginar-nos l’horror

L’horror

Sembla més un accident de formula 1 que de ciclisme
les tanques de seguretat s’envolen i fan caure una desena de ciclistes més

diuen que a causa de l’amenaça de la segona onada de Covid-19, els ciclistes corren amb ansietat,
perquè la temporada ciclista, que tot just acaba de començar, es pot suspendre en qualsevol moment
perquè molts equips ciclistes no sobreviuran el covid-19
perquè molts ciclistes es quedaran sense equip i per tant, sense feina
fabio jakobsen, la cara de fabio jakobsen, una altra víctima del covid-19

a fabio jakobsen
li van adjudicar la victòria, tot i no haver arribat a creuar la meta
tot i que qui va arribar primer va ser l’així jutjat – per obra i gràcia de les així anomenades xarxes socials - botxí, que va traspassar la meta just en el moment que trabucava de la seva bicicleta

justícia salomònica en un món girat damunt davall,
en un món ingovernable, com un cavall frenètic, desbocat,
el món-covid-19

Covidianes-19 (VIII) - La vida recobrada

Avui em arribat al dia número 10. M’ha passat més poc a poc i m’he sentit més inquiet que els dies anteriors. Així que intento superar el desassossec pensant en positiu: mai més tornarem a respirar un aire més pur, aprofitem que el món s’ha aturat (gairebé).
Tanmateix, al poc temps començo a pensar que maldament hem avançat un bon tros, el que queda de camí sembla més dur que ascendir el Galibier amb tricicle. I si ho serà per a nosaltres, no em vull ni imaginar com passaran el tràngol les families nombroses o desestructurades, les parelles inestables i la gent anciana o solitària reclosa als seus apartaments, com rates de laboratori en gàbies. Si les mesures estrictes de confinament segueixen per més temps de l’establert, se’m fa difícil pensar que no es produeixin protestes i aldarulls. Ja ens podríem conformar amb que els veïnats dels edificis de ciutat exterioritzin la seva frustració com en aquella famosa escena de Network, de Sydney Lumet.
L’ànim dels primers dies i la motivació per a enfrontar-se a un repte insòlit semblen anar esvaint-se. Constato que la circulació de memes sobre el coronavirus ha minvat de forma exponencial, en direcció contrària a l’expansió de l’epidèmia i de l’angoixa. Imagino que el decreixement s’ha estès a una menor compartició de videos de gatets en situacions suposadament gracioses o de famosos llançant-se per sobre una galleda d’aigua suposadament gelada.
La venjança de la natura és semàntica, la paraula viral ha recuperat el seu significat primigeni. Trencant la hipòtesi misàntropa de que res es transmet més ràpidament que la ignorancia i la mala bava, aquest virus que no respecta fronteres, com el capital en l'època pre-Covid-19, continua extenent-se arreu i enclaustrant multituds al seu pas. Hi ha una certa bellesa en tot això, en l’exactitud de les ignorades prediccions matemàtiques, sempre i quan s’observi des d’una certa distància, com quan gaudeixes d’un partit vibrant maldament el teu equip acabi perdent.
De totes maneres, acabarem vencent el virus, l’espècie humana sobreviurà inevitablement a ell, en això no hi ha divergència possible entre els tweets dels epidemiòlegs. Al cap d’un cert temps recuperarem l’aire pol·luït, el soroll de les obres i els embussos, la tan enyorada normalitat, vaja. I l'estrès de la nostra vida recobrada no ens deixarà recordar, per sort, el neguit de les setmanes d’aquesta quarantena interminable.