Covidianes-19 (VIII) - La vida recobrada

Avui em arribat al dia número 10. M’ha passat més poc a poc i m’he sentit més inquiet que els dies anteriors. Així que intento superar el desassossec pensant en positiu: mai més tornarem a respirar un aire més pur, aprofitem que el món s’ha aturat (gairebé).
Tanmateix, al poc temps començo a pensar que maldament hem avançat un bon tros, el que queda de camí sembla més dur que ascendir el Galibier amb tricicle. I si ho serà per a nosaltres, no em vull ni imaginar com passaran el tràngol les families nombroses o desestructurades, les parelles inestables i la gent anciana o solitària reclosa als seus apartaments, com rates de laboratori en gàbies. Si les mesures estrictes de confinament segueixen per més temps de l’establert, se’m fa difícil pensar que no es produeixin protestes i aldarulls. Ja ens podríem conformar amb que els veïnats dels edificis de ciutat exterioritzin la seva frustració com en aquella famosa escena de Network, de Sydney Lumet.
L’ànim dels primers dies i la motivació per a enfrontar-se a un repte insòlit semblen anar esvaint-se. Constato que la circulació de memes sobre el coronavirus ha minvat de forma exponencial, en direcció contrària a l’expansió de l’epidèmia i de l’angoixa. Imagino que el decreixement s’ha estès a una menor compartició de videos de gatets en situacions suposadament gracioses o de famosos llançant-se per sobre una galleda d’aigua suposadament gelada.
La venjança de la natura és semàntica, la paraula viral ha recuperat el seu significat primigeni. Trencant la hipòtesi misàntropa de que res es transmet més ràpidament que la ignorancia i la mala bava, aquest virus que no respecta fronteres, com el capital en l'època pre-Covid-19, continua extenent-se arreu i enclaustrant multituds al seu pas. Hi ha una certa bellesa en tot això, en l’exactitud de les ignorades prediccions matemàtiques, sempre i quan s’observi des d’una certa distància, com quan gaudeixes d’un partit vibrant maldament el teu equip acabi perdent.
De totes maneres, acabarem vencent el virus, l’espècie humana sobreviurà inevitablement a ell, en això no hi ha divergència possible entre els tweets dels epidemiòlegs. Al cap d’un cert temps recuperarem l’aire pol·luït, el soroll de les obres i els embussos, la tan enyorada normalitat, vaja. I l'estrès de la nostra vida recobrada no ens deixarà recordar, per sort, el neguit de les setmanes d’aquesta quarantena interminable.