Un microbi voluntariós ha irromput enmig de la pandèmia de postveritat i fake news i ens recorda la base de la nostra condició no és dialèctica, sinó material, biològica i química. De sobte, prioritzam de nou les necessitats bàsiques. Ahir omplíem compulsivament carretons al súper, avui esgotem les existències de medicaments genèrics de les farmàcies.
L’expansió universal de la Covid-19 fa resorgir en l’inconscient col·lectiu la memòria de les plagues medievals. Com en èpoques que pensàvem superades, la gent s’aferra irracionalment a allò que té més a mà, o sigui, la ignorància. Així, no és d’estranyar que aquí, rebin les ambulàncies dels malalts a pedrades, com als leprosos en l’antic testament i allà, es busqui la cura miraculosa en un líquid de neteja que conté cloroquina, un remei no confirmat al mal.
I és que ens aferram a la vida, i poca cosa més som.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada