Pleonasme d’hores. Dies com a llonganisses, concèntriques i repetides.
Impressió d’haver sumit en un bucle del temps.
Desorientat en aquesta vida recaragolada en un mateix jorn repetit, igual a sí mateix.
Aliens a la varietat immanent a l’existència, resistim el desterrament interior.
Aclofats entre els murs d’aquest claustre odiós, el viure ens és aliè.
Em dic que l’esplín deu ser això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada