Passen les hores, els dies se succeeixen i es converteixen en setmanes. Com reclusos a una presó, necessitam una rutina diària per no caure en el desànim i la deixadesa. Per no perdre el boll entre l’espai limitat del confinament i el rebombori il·limitat de les pantalles.
Com Travis, el protagonista de Taxi Driver, cal que ens organitzem, com més aviat millor. Enlloc de a la jungla urbana de la Nova York dels anys 70, hem d’adaptar-nos a romandre enclaustrats a dins de casa i aguantar tan temps com sigui necessari.
Al sud d’Itàlia, la gent comença a perdre la paciència amb els veïnats i amb els polítics. Ja gairebé ningú canta cançons patriòtiques des del balcó. Aviat ens arribarà. Són les conseqüències de la falta de llibertat i del desgast mental.
A fi de comptes, la guerra de la majoria no és contra un virus. És una guerra contra un mateix.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Encara bo que la durant dècades pronosticada i anunciada pujada del nivell de les aigües en la ciutat costanera que constituia la destinació... -
I. Wonderwall , en versió de Brad Mehldau Trio. En els primers compassos, fins al primer chorus , el contrabaix repeteix un motiu en ostinat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada