Covidianes-19 (II)

22.40h. La quarentena deguda a l’assetjament del Covid-19 ha convertit el sempre aplaçable moment de sortir a llençar les escombreries en tota una aventura. Amb la bossa balancejant-se en una mà, com un sauf-conduit, volto pels carrers deserts, pendent de l’aparició sobtada dels fanals d’un vehicle de l’autoritat (la policia local, la guàrdia civil o fins i tot, en algunes ciutats espanyoles, una patrulla militar). L’objectiu d’aquesta aventura no és altre que caminar tantes passes com sigui possible - són un compulsiu comptador de passes - i capturar tants moments memorables com sigui possible - uns llums de nadal, com estrelles oblidades, en les branques nues d’un arbret: el silenci imposant dels carrers, o una pluja inesperada que maleïria en una altra ocasió i que he rebut com si d’aigua beneïda es tractés. Savorejo la llibertat i em permeto, fins i tot, durant uns metres la correguda alvoroçada d’un mosso que sap que comet una entramaliadura i frueix de la sensació inigualable d'una dosi d'adrenalina .
Vivim dies estranys.