Covidianes-19 (IV) - A Bèrgamo

A Bèrgamo, diu la notícia d’un diari estatal, no donen l’abast amb la quantitat de morts que hi ha hagut aquesta setmana. La secció d’obituaris del diari local, L’Eco di Bergamo, ha passat de les dues pàgines habituals a onze, de manera que sembla més un butlletí de guerra, diu el director del diari local, que una secció d’obituari. Els taüts s’acumulen a les esglèsies i als cementeris, ja que els forns crematoris de la ciutat, segueix la notícia, només poden incinerar vint-i-cinc cossos per dia, i això que funcionen les vint-i-quatre hores, com les modernes màquines de vending que envaeixen els carrers del casc històric de les ciutats italianes. Finalment han hagut de recórrer als militars per a que reparteixin els taüts per les localitats veïnes, on de moment, dedueixo, encara sí hi ha la possibilitat d’incinerar-los, veurem fins quan.

Bérgamo, com Itàlia sencera, s’està quedant, poc a poc, sense ancians, i els seus difunts, no son objecte d’exèquies ni de funerals, a causa de la quarentena. Itàlia no és ja, lamentablement, un país per a vells.