Covidianes-19 (VI) - Per anant-nos preparant

Des que va començar el confinament, que porto la mateixa indumentària tot el dia, els pantalons de muntanya Qetchua i el forro polar prim de color beige, com un uniforme. A dins de les butxaques del forro hi guardo una llibreta malmesa, regalada per un sindicat educatiu i uns quants llàpissos de divers calibre i procedència. Així estic sempre a punt per anotar les idees que em passin pel cap. Penso que potser faria un fila més professional amb un guardapit amb butxaques, com un reporter de trinxera. No va dir anit el president del govern que estam en una guerra contra el virus? Hi ha una certa ironia en el fet que uns mesos enrere, escrigués jo un text sobre un escriptor que està cinquanta anys sense publicar des de l’èxit aclaparador de la primera novel·la, malgrat es passa el dia escrivint en les llibretes que té escampades per tota la casa. En aquest text, l’escriptor mor atropellat per una furgoneta de repartiment. En el món posterior al solc que deixarà el pas de la Covid-19, on previsiblement hom haurà de guardar la distància de seguretat durant un temps, el repartiment a domicili guanyarà un major protagonisme, així que els Gaudi del futur tendran moltíssimes més probabilitats de morir per l’impacte d’una furgoneta de SEUR que per un vehicle particular. El món de futur serà una altra història, que ara, en la treva que ens concedeixen els cels sense avions i els carrers sense sorolls ni pol·lució, és difícil d’imaginar, per molt que un s’hi escarrassi tot el dia mentre camina amunt i avall de la casa. Més val aprofitar per atipar-se de cinema distòpic. Per anar-nos preparant.