Covidianes-19 (XIII) - Morts i presagis

El professor d’Anàlisi deia sovint, per encoratjar-nos davant un problema difícil, que tot a la vida té solució, manco la mort, la incògnita inabastable. Paradoxalment, en el ball de xifres en què vivim per la manca de proves a la població, sols una corba és fiable: la corba dels morts.

L’acumulació de decesos comença a ser obscena i el neguit que provoca només minva si el guarisme diari és inferior al d'ahir. Tanmateix, l’endemà l’increment es dispara de nou i la corba continua grimpant, imparable, cap el cel. I els morts s’amunteguen, en piles llunyanes i inodores des del confinament.

Ja són quinze jorns tancats. Amb les UCI saturades arreu, no es veu altra solució a aquesta equació funesta que el col·lapse del sistema. Mals presagis.

Bartomeu Pons'20