Passen les hores, els dies se succeeixen i es converteixen en setmanes. Com reclusos a una presó, necessitam una rutina diària per no caure en el desànim i la deixadesa. Per no perdre el boll entre l’espai limitat del confinament i el rebombori il·limitat de les pantalles.
Com Travis, el protagonista de Taxi Driver, cal que ens organitzem, com més aviat millor. Enlloc de a la jungla urbana de la Nova York dels anys 70, hem d’adaptar-nos a romandre enclaustrats a dins de casa i aguantar tan temps com sigui necessari.
Al sud d’Itàlia, la gent comença a perdre la paciència amb els veïnats i amb els polítics. Ja gairebé ningú canta cançons patriòtiques des del balcó. Aviat ens arribarà. Són les conseqüències de la falta de llibertat i del desgast mental.
A fi de comptes, la guerra de la majoria no és contra un virus. És una guerra contra un mateix.
"Durant molt de temps, havia estat incapaç d'explicar i escriure la veritat, perquè llavors no hagués fet altra cosa que explicar i escriure una mentida; però escriure és una necessitat vital per a mi i aquesta és la raó per la qual escric, fins i tot si no escric més que mentides que són expressades a través meu com si fossin veritats" Thomas Bernhard, "El Celler"
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Scorsese. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Scorsese. Mostrar tots els missatges
30 de març 2020
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Ornitologia (Bernhardiana nº 97)
El passat dissabte, a primera hora del matí, vam coincidir en un punt d'observació de l'aiguamoll del parc natural amb un prestigiós...
-
La vida era com el bosc, va dir, on una vegada i una altra, un es trobava amb senyals, amb indicacions fins que, de sobte, ja no n'apare...
-
El passat dissabte, a primera hora del matí, vam coincidir en un punt d'observació de l'aiguamoll del parc natural amb un prestigiós...