27 de febr. 2020

Psicologia (Bernhardiana nº 52)

El nostre paisà, el professor B. ens va explicar en la cafeteria que el dia anterior a mig matí havia recollit de l’aeroport un col·lega de la Universitat de Nothingam que no coneixia personalment però que des del primer moment havia despert en ell un "sentiment de vaga familiaritat" i que en el trajecte de la terminal a l’aparcament de l’aeroport i posteriorment en el trajecte de l’aparcament de l’aeroport a l’aparcament de la Universitat i més tard mentre dinaven plegats en el menjador universitari un pensament poc definit li rondava un cop i un altre pel cap, i només en el moment de ficar-se a llit i apagar de llum de la tauleta de nit se li va fer evident aquest pensament, que consistia en la certesa que la fesomia i personalitat del seu col·lega eren el resultat de la combinació de fragments de la personalitat i la fesomia de tres persones les quals havia tractat en tres períodes diferents de la seva vida i de les quals no havia tornat a saber res des de feia anys.

Quan li vam indicar que segons la teoria d'un eminent professor de Psicologia, totes les persones que coneixem a partir d’una certa edat se’ns representen com a combinació de fragments d’altres persones que hem conegut amb anterioritat, el professor B. va decidir en aquell precís instant abandonar la seva càtedra en Psicologia i tornar en el menor termini de temps a l’illa amb la idea de no abandonar-la mai més i amb la missió de, en les seves pròpies paraules, "intentar endinsar-me, en el que em queda de vida i tant com sigui possible, en l’essència de l’home".

12 de febr. 2020

Sang freda (Bernhardiana nº 51)

El bucòlic camí rural per on acostumava passejar tot sol la primavera d’aquell any decisiu per la meva recuperació física, mental, espiritual i emocional i en general decisiu per a la meva vida i el nom del qual havia oblidat naturalment després de més d’una dècada sense sentir-ne parlar, va sortir mencionat en un article en el diari més llegit de l'illa unes setmanes enrere, ja que en les casa més imponent i millor cuidada del camí, situada a sobre d’un suau turó, on vivia una família "molt apreciada" en el poble més proper, el pare havia assasinat la seva dona i els seus dos fills de set i cinc anys d’edat mentre dormien amb una escopeta de caça i a sang freda, segons l'article del diari més llegit de l'illa, el qual, em dic ara mateix, pel meu benestar, he de deixar de llegir, he de deixar de llegir per sempre més.

La mort i la primavera (Bernhardiana nº 96)

Avui dilluns, en arribar a l'escola, diu A, "un espectacle dantesc" ens estava esperant. Mosques inertes, amb les potetes arru...