Sang freda (Bernhardiana nº 51)

El bucòlic camí rural per on acostumava passejar tot sol la primavera d’aquell any decisiu per la meva recuperació física, mental, espiritual i emocional i en general decisiu per a la meva vida i el nom del qual havia oblidat naturalment després de més d’una dècada sense sentir-ne parlar, va sortir mencionat en un article en el diari més llegit de l'illa unes setmanes enrere, ja que en les casa més imponent i millor cuidada del camí, situada a sobre d’un suau turó, on vivia una família "molt apreciada" en el poble més proper, el pare havia assasinat la seva dona i els seus dos fills de set i cinc anys d’edat mentre dormien amb una escopeta de caça i a sang freda, segons l'article del diari més llegit de l'illa, el qual, em dic ara mateix, pel meu benestar, he de deixar de llegir, he de deixar de llegir per sempre més.