Psicologia (Bernhardiana nº 52)

El nostre paisà, el professor B. ens va explicar en la cafeteria que el dia anterior a mig matí havia recollit de l’aeroport un col·lega de la Universitat de Nothingam que no coneixia personalment però que des del primer moment havia despert en ell un "sentiment de vaga familiaritat" i que en el trajecte de la terminal a l’aparcament de l’aeroport i posteriorment en el trajecte de l’aparcament de l’aeroport a l’aparcament de la Universitat i més tard mentre dinaven plegats en el menjador universitari un pensament poc definit li rondava un cop i un altre pel cap, i només en el moment de ficar-se a llit i apagar de llum de la tauleta de nit se li va fer evident aquest pensament, que consistia en la certesa que la fesomia i personalitat del seu col·lega eren el resultat de la combinació de fragments de la personalitat i la fesomia de tres persones les quals havia tractat en tres períodes diferents de la seva vida i de les quals no havia tornat a saber res des de feia anys.

Quan li vam indicar que segons la teoria d'un eminent professor de Psicologia, totes les persones que coneixem a partir d’una certa edat se’ns representen com a combinació de fragments d’altres persones que hem conegut amb anterioritat, el professor B. va decidir en aquell precís instant abandonar la seva càtedra en Psicologia i tornar en el menor termini de temps a l’illa amb la idea de no abandonar-la mai més i amb la missió de, en les seves pròpies paraules, "intentar endinsar-me, en el que em queda de vida i tant com sigui possible, en l’essència de l’home".