Epitafi (Bernhardiana nº 69)

Que la vida és una caixa de sorpreses, aquestes van ser, segons tots els indicis, les darreres paraules del nostre amic, que apareixien en el missatge que havia escrit i publicat en el compte d’una aixi anomenada xarxa social minuts després d'acomiadar-se de nosaltres i de marxar del sopar anual que solíem celebrar a la casa de X. i minuts abans de sortir-se de la carretera amb el cotxe i estavellar-lo contra el mur d’una antiga teulera. Naturalment, com no podia ser d’altra manera, vam proposar que fossin exactament aquestes paraules les que fossin inscrites com a epitafi en la seva tomba.