En contra del remordiment

El pensador contempla les seves accions com a experiments i qüestions – (com a) intents d’esbrinar qualque cosa. El fracàs i l’èxit són considerats principalment respostes. El remordiment i l’amargor els deixa per aquells que actuen seguint ordres o per als que témen rebre una bescollada del senyor si aquest no està satisfet amb el resultat.

Nietzsche, La Ciència Gaia (41)