Indigestió (Bernhardiana nº 8)

Dia rere dia, el nen ens demanava que li compréssim el llibre de manualitats que havia descobert mitjançant una aplicació del terminal mòbil de la mare aprofitant un descuit d’aquesta, i era tal la seva insistència, tan obstinada, que arribava fins al punt de fer-li perdre la gana i fer-nos témer pel seu estat de salut.
Nosaltres, que, tenint en compte les precaucions que havíem disposat amb un zel constant per impedir-ho, ens fèiem creus de com havia aconseguit fer-se amb el mòbil i de com havia aconseguit accedir a l’aplicació on havia descobert el llibre de manualitats, que, segons indicava en l’índex, ensenyava a pintar amb aquarel·la, aerògraf i tinta xinesa , amb pintura acrílica i pintura a l’oli, amb gouache, i tècnica mixta, amb ceres, guixos i llàpissos de colors, a dibuixar figures animals i humanes, paisatges urbans i campestres, a modelar figures de fang i escultures naturals, a armar mòbils i a construir teatres de titelles, a realitzar estampats amb figures retallades, amb segells, amb patates i amb flors, amb brins de blat, amb suros, perns i parts del cos, a elaborar collages amb retalls, teles, pasta i llegums secs,
a dissenyar mosaics àrabs i rajoles marroquines, vitralls gòtics i estendards japonesos, amulets egipcis i fermalls celtes, màscares venecianes i ombres xineses, entre d'altres, vam accedir finalment, seguint el consell de la pediatra, a comprar-li el llibre de manualitats.
Passat el temps, vam arribar a la conclusió que al nen, que sis mesos després que li compréssim només l'havia fullejat el primer dia, des de la primera a l'última pàgina, el llibre de manualitats se li havia indigestat.