L’escriptor fracassat, que exercia de crític literari sense pena ni glòria, com s’acostuma a dir, i de censor amb un implacabilitat inquisitorial en seu mur de Facebook, on no tolerava cap dissensió amb les seves opinions que, en les seves pròpies paraules, no s’expressés amb educació i respecte per la diferència i bloquejava tot aquell seguidor que no complís amb els seus estrictes criteris, presumia l’altre dia, en el seu immaculat mur, d’haver escrit una crítica inclement en el d’un cantautor d’èxit, perquè l’opinió política d'aquest divergia de la seva.
L’escriptor fracassat es vanava especialment davant els seus circumspectes seguidors d'haver estat grosser.
"Durant molt de temps, havia estat incapaç d'explicar i escriure la veritat, perquè llavors no hagués fet altra cosa que explicar i escriure una mentida; però escriure és una necessitat vital per a mi i aquesta és la raó per la qual escric, fins i tot si no escric més que mentides que són expressades a través meu com si fossin veritats" Thomas Bernhard, "El Celler"
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Ornitologia (Bernhardiana nº 97)
El passat dissabte, a primera hora del matí, vam coincidir en un punt d'observació de l'aiguamoll del parc natural amb un prestigiós...
-
Encara bo que la durant dècades pronosticada i anunciada pujada del nivell de les aigües en la ciutat costanera que constituia la destinació...
-
Una així anomenada coleccionista d’art de setanta-dos anys procedent d'Austin va adquirir en subhasta, per una quantitat desorbitada de ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada