l’especie humana s’ha allunyat
cada cop més del seu origen
però, així i tot,
no s’ha alliberat
de la compulsió mítica
a la repetició.
El món modern,
plenament racionalitzat,
només està
desencantat en apariència;
sobre ell penja la maledicció
de la cosificació
demoníaca
i de l'aïllament mortal.
En les fenòmens de paràlisi d’una emancipació que ha perdut el nord,
queda patent la venjança
que els poders de l’origen
s’han cobrat contra aquells
que no van tenir mes remei que emancipar-se i que,
tanmateix,
no van aconseguir escapar del tot.
La necessitat que té l'home
de dominar racionalment les forces naturals que l’amenacen
ha portat el Subjecte a un procés de deformació
que incrementa fins a l'infinit
les forces productives per mor de la pura autoconservació,
emperò
no fa res per a que
les forces de la reconciliació
que transcendeixen aquesta pura conservació
no s’atrofiïn.
La dominació
sobre la natura externa objectivada
i la natura interna reprimida
és el signe permanent de la il·lustració».
Jürgen Habermas,
«el discurs filosòfic de la modernitat», pg. 139, Taurus Humanidades
(La traducció del castellà i la interpretació lliure del text són meves)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada