Plusvàlua (Bernhardiana nº 75)

Una així anomenada coleccionista d’art de setanta-dos anys procedent d'Austin va adquirir en subhasta, per una quantitat desorbitada de diners, una de les obres més polèmiques dels darrers decennis, consistent en un estudi de Els menjadors de Patates de Van Gogh – esbossat, naturalment, pel propi Van Gogh, uns mesos abans de pintar Els menjadors de Patates – el qual - i en això consistia, en essència l’obra d’art que s’oferia a la subhasta - havia de ser destruït tan bon punt es tanquès l’operació de venda i efectivament, just en el moment en què sonava el tercer cop de maça després de l’oferta imbatible de la coleccionista, un jove amb el tors nu ple de tatuatges d’inspiració religiosa i el cap cobert amb un passamuntanyes va cremar amb un llançaflames l’estudi de Els menjadors de Patates, del qual no va quedar més que el marc socarrimat sobre un munt de cendra negra.

El subhastador es va apressar a mostrar l’esglaiat públic de la sala el rebut que certificava la posessió de l’obra, un full imprès que el jove del llançaflames, en qualitat de creador, va signar amb gest decidit.

Fa pocs dies, en assabentàvem que l’aixi considerada obra d’art en qüestió havia acabat a la màquina trituradora de paper a causa d’un descuit del personal de neteja de l’oficina de la coleccionista i que com no podia ser d’altra manera, en línia amb les tendències més actuals en compravenda d’art, la subhasta de la màquina trituradora va superar no solament el preu del rebut que certificava l’aniquil·lació de l’estudi de Els menjadors de patates de Van Gogh, sinó també el preu màxim mai assolit en subhasta per una obra de Van Gogh.

El comprador, un marxant armeni arrelat a Tiflis, va manifestar que ara és un bon moment per invertir en art.