Com tothom que manté el costum de llegir els diaris avui dia sap, aquests, els diaris, son de cada cop més mals de llegir, no només per la quantitat ingent d’errades gramaticals, estilístiques i fins i tot històriques que contenen els així anomenats articles periodístics avui dia, sino pel fet que aquestes errades, a la vista del món sencer, com s’acostuma a dir, en les edicions digitals d’aquests mateixos diaris, no son corregides mai i els articles romanen inalterats durant anys i per tant plagats d’errades històriques, gramaticals i estilístiques durant lustres i fins i tot dècades la qual cosa és, si es pensa bé, un fet absolutament intolerable.
Aquest pensament he tengut aquest matí mentre llegia en el terminal un article publicat el 2013 sobre la carrera literària del meu autor preferit, en el què s’afirma que era alemany i que va néixer a Austria, quan la veritat és que va néixer a Alemanya i que era austríac, com qualsevol que es molesti a consultar la Wikipèdia pot comprovar. Naturalment, tan bon punt he detectat les dues errades flagrants, he deixat de llegir l’article i, de fet, m’he compromés a no tornar a llegir el diari digital que contenia l’article en qüestió mai més i llavors he obert l’editor de text per a escriure això, per desfogar-me escrivint això, pens, com no podia ser d’altra manera, penso també, i llavors he pensat que probablement sí tornaré a llegir el diari digital en el que m'he topat aquest matí amb l’article sobre el meu autor favorit amb aquelles dues errades sagnants i probablement tornaré a detectar errades històriques, estilistiques o gramaticals i possiblement com a conseqüencia d'això tornaré a escriure aquest mateix text o un de molt semblant, sí, penso, segurament serà així, una vegada i una altra, indefectiblement.
"Durant molt de temps, havia estat incapaç d'explicar i escriure la veritat, perquè llavors no hagués fet altra cosa que explicar i escriure una mentida; però escriure és una necessitat vital per a mi i aquesta és la raó per la qual escric, fins i tot si no escric més que mentides que són expressades a través meu com si fossin veritats" Thomas Bernhard, "El Celler"
4 d’abr. 2021
Etern retorn (Bernhardiana nº 83)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Ornitologia (Bernhardiana nº 97)
El passat dissabte, a primera hora del matí, vam coincidir en un punt d'observació de l'aiguamoll del parc natural amb un prestigiós...
-
L’autoanomenat periodista, que havia publicat en una aixi anomenada xarxa social la noticia de la mort del futbolista de segona fila despr...
-
Només al cap de dos dies, en visitar-nos uns amics de la ciutat a la caseta de dalt del turó, vam saber que una onada gegantina havia escomb...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada