Pertanyo a aquella espècie d'homes...

"Pertanyo, però, a aquella espècie d'homes que estan sempre al marge d'allò a què pertanyen, i no veuen només la multitud de la qual són, sinó també els grans espais que hi ha al voltant. Per això ni he abandonat Déu tan amplament com ells ni he acceptat mai la Humanitat. Vaig considerar que Déu, essent improbable, podria ser, poguent per tant haver de ser adorat; però que la Humanitat, essent una simple idea biològica que no significa res més que l'espècie animal humana, no és més digna d'adoració que qualsevol altra espècie animal. Aquest culte a la Humanitat, amb els seus rites de Llibertat i Igualtat, m'ha semblat sempre una reminiscència dels cultes antics en què els animals eren com déus i els déus tenien caps d'animals".

link

Pertenço, porém, àquela espécie de homens que estão sempre na margem daquilo a que pertencem, nem vêem só a multidão de que são, senão também os grandes espaços que há ao lado. Por isso nem abandonei Deus tão amplamente como ele, nem aceitei nunca a Humanidade. Considerei que Deus, sendo improvável, poderia ser, podendo pois dever ser adorado; mas que a Humanidade, sendo uma mera ideia biológica, e não significando mais que a espécie animal humana, não era mais digna de adoração do que qualquer outra espécie animal. Este culto da Humanidade, com seus ritos de Liberdade e Igualdade, pareceu-me sempre uma reviviscência dos cultos antigos, em que animais eram como deuses, ou os deuses tinham cabeças de animais.