Però per què escrius?
- A: Jo no sóc un d’aquests que
pensen amb una ploma a la mà, molt manco un d’aquests que davant
d’un tinter s’abandonen a les seves passions mentre seuen a la
cadira i miren fixament el paper. Escriure és una molèstia i
m’empegueeix; escriure és per a mi una necessitat vergonyosa i
punyent, i fins i tot el fet de parlar-ne en paràboles em disgusta.
- B: Però llavors, per què escrius?
- A: Amic meu, per ser-te franc: fins
ara no he descobert cap altre manera de desfer-me dels
pensaments.
- B: Però per què vols desfer-te
d’ells?
- A: Voler? Voler? He de!
Nietzsche,
La ciència gaia (93)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada