Un jove finlandès, gran aficionat a la música jazz des que era un nen, va estampar una matinada el seu vehicle contra la porta de l’ajuntament d’Amsterdam.
El jove va explicar posteriorment a la policia que després de recórrer gairebé dos-mil quilòmetres des de Turku fins Amsterdam en el vehicle del seu oncle, havia passat més de quatre hores buscant infructuosament el lloc exacte en què havia mort el trompetista Chet Baker després de precipitar-se per la finestra de l’habitació de l’hotel on havia passat els darrers dies de la seva turmentosa existència.
Maldament havia preguntat pels carrers del Districte Roig a
més de cinquanta persones - la immensa majoria de les quals van reconèixer
ser turistes - va ser incapaç de localitzar l'indret, malgrat el carrer venia indicat en la guia turística que portava el jove i que també pertanyia al seu oncle, qui havia mort setmanes enrere en precipitar-se des de la teulada de casa seva.
Així com era un enigma, fins aquell dia, la raó per la qual el
trompetista s’havia precipitat de la finestra de la seva habitació - si
s’havia tirat o algú l’havia empès no es sabia del cert - no es sabia
encara del cert si l’oncle havia genegat mentre realitzava unes simples
tasques de manteniment en la teulada o si s’havia llençat
voluntàriament, l’autoritat competent havia estat incapaç d’esbrinar-ho.
El jove va va emfatitzar en la declaració que allò que li havia fet perdre el cap era un text de la guia que assegurava que al lloc on havia romàs el cos inert del trompetista fins ser descobert i recollit pels serveis funeraris, l’ajuntament havia instal·lat una placa daurada on es podia llegir que aquesta mateixa placa daurada constituïa “un homenatge per part de tots els habitants d’Amsterdam al trompetista Chet Baker”.
(Idea sorgida tot escoltant Ocell de Foc d’Igor Stravinsky, Juliol 2019)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada