Raó de ser (Bernhardiana nº 35)

Un cèlebre xef anglès que viatjà a la Índia i visità el suburbi de Dharavi, el més miserable de la ciutat de Mumbai, que segons el diari The Telegraph era en aquells moments l’indret de tot el país més visitat pels turistes, més i tot que el Taj Mahal, i que va quedar colpit i fascinat alhora per la extremes condicions de vida dels seus habitants i l’aparent bonhomia amb la que aquests portaven les seves humils existències, va dinar en un restaurant d’un carrer qualsevol del suburbi on servien un curry excel·lent i va travar amistat amb el cuiner, un indi de la seva edat que n’era també el propietari i li va proposar a l’instant intercanviar les seves vides durant un any, de manera que el xef es faria càrrec del restaurant de Dharavi i propietari del restaurant de Dharavi es posaria al capdavant del restaurant de dues estrelles Michelin que el xef tenia a Londres.

Al cap d’un any, el xef anglès i el cuiner de Dharavi van posar-se en contacte via correu electrònic i van acordar intercanviar les seves vides per sempre. El xef va establir-se definitivament a la barraca de Dharavi que havia pertangut al cuiner indi i aquest va establir-se definitivament a la mansió de Londres.

Els clients del restaurant de Londres van manifestar, en ser entrevistats poc després que la premsa s’assabentés de la curiosa situació, que no havien notat cap canvi en l'excel·lència habitual del restaurant, que segons tots els pronòstics aconseguiria aquell mateix any la tercera estrella Michelin. Per la seva banda, el restaurant de Dharavi és, des que es va fer pública la notícia, el restaurant més ben valorat de la ciutat de Mumbai i de tota l’India.

Tant el cuiner com el xef van declarar a la premsa, cadascun per la seva banda, que finalment havien trobat la raó de ser de la seva existència.