Naturalment per error (Bernhardiana nº 6)

Va ser naturalment per error, va pensar, que a les sis del matí del diumenge havia rebut un missatge procedent del terminal mòbil del seu vell amic K., amb qui havia compartit una part substancial de la seva joventut i un viatge decisiu, que contenia únicament la fotografia de la pantalla d’un ordinador on apareixia la aixi anomenada imatge promocional d’una pel licula estrangera del mil nou-cents noranta-nou.

Malgrat passar una bona estona observant la imatge, va ser incapaç de contestar al missatge i tampoc es va veure capaç, durant tot aquell temps, d’allunyar de si el pensament de que la pel·licula, que no havia vist i de la qual no n’havia sentit a parlar mai, era completament prescindible.

Per la tarda, mentre observava per primer cop la així anomenada imatge de perfil de K. en el terminal mòbil, en la que es mostrava la sil·lueta d’un home saltant des de dalt d’una roca amb el rostre enfosquit i irreconeixible a causa del contrallum, va pensar que feia quatre anys que no havia tingut cap contacte amb K., qui, per altra banda, havia significat tant en la seva existència.

Murs (Bernhardiana nº 5)

L’escriptor fracassat, que exercia de crític literari sense pena ni glòria, com s’acostuma a dir, i de censor amb un implacabilitat inquisitorial en seu mur de Facebook, on no tolerava cap dissensió amb les seves opinions que, en les seves pròpies paraules, no s’expressés amb educació i respecte per la diferència i bloquejava tot aquell seguidor que no complís amb els seus estrictes criteris, presumia l’altre dia, en el seu immaculat mur, d’haver escrit una crítica inclement en el d’un cantautor d’èxit, perquè l’opinió política d'aquest divergia de la seva.

L’escriptor fracassat es vanava especialment davant els seus circumspectes seguidors d'haver estat grosser.

Equilibrista (Bernhardiana nº 4)

Un matí del mes d'agost de mil nou-cents setanta-quatre, en una clínica de Nova York, durant un examen psiquiàtric, el psiquiatra va preguntar a l’equilibrista, que unes hores abans havia travessat l'espai entre les torres bessones del World Trade Center caminant sobre un cable, quantes hores feia que no s’hidratava. L’equilibrista, qui, segons l’agent de policia que l’havia detingut, era més un ballarí que un equilibrista, perquè, en la seva opinió, durant la mitja hora que l’havia estat observant mentre esperava l'ocasió de poder-lo enxampar, l'equilibrista no havia fet altra cosa de dançar sobre un fil tensat sobre l’abisme, va contestar al psiquiatra demanant-li si estava boig. Està vostè boig?, va preguntar l'equilibrista al psiquiatra.

Arran de la resposta, el psiquiatra va concloure que les facultats mentals de l’equilibrista estaven en bon estat.

Mort a la muntanya (Bernhardiana nº 3)

Llegeixo astorat al diari digital de la tarda que tres dels millors alpinistes del món han mort a causa d'un allau de neu a les muntanyes Rocoses del Canadà. Aquestes notícies, que s'esdevenen de tant en tant (amb una certa regularitat), m'indueixen com un esvoranc a dins de la caixa toràcica, devers la zona precordial, que és com la reminiscència d'una angoixa latent dels meus temps de muntanyenc. "L'aventura és explorar", deia no fa gaire un dels decesos, David Lama, austríac de pare nepalí.
Sempre que en penso, m'és inconcebible aficar-me al cap d'un d'aquests éssers d'aura sobrenatural, déus efímers que desafien, amb la més agosarada de les lògiques i el càlcul del moviment precís en el tall que separa la vida de la mort, el sentit comú més ultrancer.
Davant de qui s'aferra amb ambdues mans a la cornisa del seu destí amb la determinació del superhome de Nietzsche, encarnant l'ideal de Zaratustra per a l'admiració, l'esglai o la incomprensió dels seus congèneres, no es pot fer d'altre que treure's metafòricament el barret.

Tragèdia anunciada (Bernhardiana nº 2)

Mentre busco imatges dels fiords noruecs en el terminal amb la meva filla, llegeixo que Kristi Kafcaloudis, una australiana de 24 anys que estudiava a Bergen, va caure al buit des de la roca anomenada Trolltunga (Troll parlant), una llengua de granit d’uns vint-i-cinc metres de llarg per deu d’ample que penja a set-cents metres sobre el llac Ringedalsvatnet de Noruega mentre es preparava per a posar per a una fotografia fa exactament tres anys. Per arribar a aquest indret, s’ha de recórrer una ruta circular que dura entre vuit i deu hores. Un guia local consultat pel diari en el qual he trobat la notícia va dir que es tractava d’una tragèdia anunciada, degut al augment de visites per part de persones que pretenen fer-se una fotografia sobre aquesta roca amb la intenció de pujar-la automàticament a les xarxes socials. El guia local va dir també que la gent arribava al punt d'instal·lar-se sobre la pedra amb tendes de campanya amb la intenció de contemplar - i, principalment, fotografiar i posteriorment pujar a les xarxes socials - la sortida del sol.
Des del tràgic accident, la pàgina de l’estudiant australiana en la principal xarxa social no ha sofert cap modificació. En canvi, la notícia del diari va ser modificada al cap de tres mesos amb un peu de pàgina on s’informa que la família de l’estudiant australiana va declarar que aquesta no va caure mentre es preparava per posar per una fotografia a la vora de l'abisme, com es va dir en un primer moment, sinó quan intentava passar pel costat d’una persona que tenia intenció de fer-ho.

En manco de vint-i-quatre hores (Bernhardiana nº 1)

Imitació de veu bernhardiana: “En manco de vint-i-quatre hores”

Dos turistes han mort ofegats a l’illa en manco de vint-i-quatre hores. Concretament, tots dos turistes han estat trobat morts a les aigües de la Platja de Ciutat. Es desconeixen les causes de les morts, encara que tot apunta, segons els comentaristes que escriuen les seves opinions a correcuita i amb gran quantitat de faltes ortogràfiques i sintàctiques a sota del text del periodista, a la intoxicació etíl·lica com a causa principal dels òbits.
Segons el diari, naturalment s’haurà d’esperar a la pertinent autòpsia per a conèixer la causa vertadera de les morts.

...considerar nuestro mundo en términos apocalípticos

"No debemos temer considerar nuestro mundo en términos apocalípticos, dice W. En términos religiosos. El lenguaje de los Últimos Días es del todo apropiado para nuestros tiempos."

Lars Iyer, Éxodo

Al mig del camí de la nostra vida

Nel mezzo del cammin di nostra vita
mi ritrovai per una selva oscura
ché la diritta via era smarrita.

Ahi quanto a dir qual era è cosa dura
esta selva selvaggia e aspra e forte
che nel pensier rinova la paura!

Tant'è amara che poco è più morte;
ma per trattar del ben ch'i' vi trovai,
dirò de l'altre cose ch'i' v'ho scorte.

Dante, La Divina Commedia, C. I (il·lustració de Gustave Doré)  

L'home útil

Ésser un home útil m'ha semblat sempre una cosa ben repugnant"

Être un homme utile m'a paru toujours quelque chose de bien hideux

Ch.B.

Discurs de la boja

Monòleg (editat i adaptat per mi) que la dona dels gossos pronuncia davant Karrer en Perdició de Béla Tarr (sota la pluja, al costat del mur en un descampat anegat i enfangat) és extret d'Ezequiel, 7:14, “Anunci de la gran catàstrofe”.

Coneix l'antic testament, jove?
"La trompeta sona i tothom es prepara, però ningú es presenta a la batalla.
El meu furor amenaça tot el poble.
L'espasa és a fora, la pesta i la fam són a dins: qui sigui al camp morirà per l'espasa, la fam i la pesta consumiran qui estigui a la ciutat.
Si queden supervivents, vagaran per les muntanyes, gemegant com els coloms a les valls, cadascun per la seva pròpia culpa.
Les mans no tenen força, les cames no s'aguanten, l'espant les torna balbes.
Llançaran pels carrers la seva plata i tractaran el seu or com si fos immundícia, perquè ni la plata ni l'or no podran salvar-los el dia que arribi la fúria del senyor.
No satisfaran la fam, no ompliran el ventre, perquè l'or i la plata els faran caure en el pecat.
Jo els giraré la cara, i els deixaré profanar el meu tresor.
A la terra hi ha vessament de sang, la ciutat és plena de violència.
Faré venir la xusma per a que ocupi les seves cases.
Quan el terror arribi, cercaran la pau i no la trobaran.
Consultaran en va el profeta, el sacerdot no tindrà resposta i l'ancià no donarà consell.
El rei entonarà un plany i a la gent del poble els tremolaran les mans.
Els tractaré segons la seva conducta i els jutjaré tal com ells han jutjat.
Llavors sabran que jo sóc el senyor."

Mala consciència o mala reputació

El que sabem sobre nosaltres mateixos i recordam no és tan decisiu per a la nostra felicitat com es pensa la gent. Un dia, el que els altres saben de nosaltres (o es pensen que saben) ens agafa per sorpresa - i llavors en n'adonam de que això és més poderós. És més fàcil suportar una mala consciència que una mala reputació.

Nietzsche, La Ciència Gaia (52)

*Foto: Winter Sleep, Nuri Bilge Ceylan, 2014