L’escriptor il·lustre va ser reconegut, en el discurs de la presidenta del govern durant la cerimònia d’entrega dels premis als artistes més relevants del món artístic insular, com l’artista que millor havia sabut comprendre l’ànima de l’illa i per tant copsar l’esperit total de l’illa i en conseqüència, representar l’ànima i l’esperit de l’illa de forma artística amb una excel·lència i lucidesa que ningú abans havia aconseguit.
Després que alguns dels seus col·legues l’ajudessin a pujar a l’escenari - doncs havia perdut la vista tot just abans de començar la seva última novel·la i als cent tres anys, ja no tenia forces per caminar per si mateix - l’escriptor il·lustre va dir, amb un fil de veu, com s’acostuma a dir, entre atacs d’una tossina tan violenta que l’obligava a interrompre’s al mig de les frases, que tot just feia unes quantes setmanes, precisament en el moment en què escrivia la darrera frase de la seva última novel·la, se n’havia adonat que durant tota la seva vida artística no havia fet altra cosa que intentar copsar la idea de l’illa per tal de deslliurar-se de la idea de l’illa i d’aquesta manera, per així dir-ho, emancipar-se intel·lectual i espiritualment de l’illa i al cap i a la fi, desfer-se d’una vegada per sempre de l’illa, la qual no havia abandonat des dels vint-i-vuit anys, després d’una estança de deu anys en el continent.
Va insistir especialment en el fet que la seva així anomenada per ell fugida del continent havia estat l’errada més lamentable de la seva existència i alhora la decisió més decisiva de la seva vida artística i que en qualsevol cas, la seva fugida del continent senzillament l’havia anihilat com artista i com a persona ja als vint-i-vuit any d’edat.
La darrera novel·la de l’escriptor il·lustre s’ha publicat de forma pòstuma i, com no podia ser d’altra manera ha estat ignorada pels així anomenats cercles intel·lectuals de l’illa i en la majoria de les ressenyes de les revistes literàries del continent ha estat estimada com una obra menor en la seva ingent producció literària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada