Covidianes-19 (XLII) - L'anormal normalitat

I.

La nova normalitat ja és aquí, i no em sento gent normal. Una sensació de desplaçament, de desubicació, de moure’m en una dimensió tot just descoberta, inaugurada ex profeso per a mi.

Imagino que així com no vaig arribar a acostumar-me a l’anormalitat de l’estat d’alarma, m’arribaré a acostumar, ni que sigui per la necessària successió dels mesos i la incapacitat humana de romandre a l’aguait massa temps seguit, a aquesta nova i anormal normalitat. 

Desconfinament, desescalada... antònims de confinament i escalada. Escalada: Successió d’accions encaminades a un mateix fi, cada una més intensa i arriscada que la precedent. El desmuntatge de les accions que s’han dut a terme per superar una situació que encara ho és, de crítica. Només que ha deixat d’empitjorar. 

El virus encara circula – com els vehicles que passen gairebé de forma ininterrompuda per davant ca meva, en aquest primer dia de la denominada Fase 1 – no ha desaparegut i per tant, la por no s’ha fet fonedissa, encara és present en les converses i latent en els pensaments, encara enfosqueix les nostres fràgils esperances, com un núvol que amenaça tempesta. Aquesta por amb la què coexistirem les properes setmanes i mesos, aquesta por que intentam exorcitzar i negar amb la pràctica de l'així anomenada distància social - les malalties incurables i els enemics invisibles no ho semblen tant si els posam un nom, diuen.

II.

Els propers mesos, viurem una vida paral·lela a la vida normal, a l’altra, la que ens ha furtat el virus, com una ombra que ressaltarà cadascuna de les nostres passes a partir d’ara. A partir d’avui, la vida serà quàntica i diferencial: de la distància entre el simulacre de vida i l’ombra d’aquella vida normal que tampoc ho era, de normal, per molt que hi estiguéssim avesats.

Viure alerta a no infectar-se. Viure atent a les noves restriccions. Viure amb l’altre lluny, a distància. Pantalles, projeccions. Ombres i presències espectrals.

Benvinguts a la nova normalitat, provisional, temible i espectral: la normalitat anormal.