Sincer i conseqüent (Bernhardiana nº 55)

L’altre dia, mentre caminava en direcció a l’oficina bancària i em trobava ja, de fet, a escassos deu metres de la porta de l’oficina bancària, vaig reconèixer un així anomenat antic amic, qui es dirigia precisament a la porta de la mateixa oficina bancària a la que em dirigia jo i com no podia ser d’altra manera, vaig decidir en aquell precís instant efectuar un gir de cent vuitanta graus, canviar el destí de les meves passes i entrar al supermercat (malgrat no tenia cap necessitat d’anar al supermercat) per tal d’evitar l’encontre i la inevitable conversa amb aquest antic amic, amb qui compartesc una diguem-ne situació incòmoda del passat, un diguem-ne enfrontament que em va portar a trencar relacions amb aquest antic amic i amb tot el grup de col·legues de la facultat.

En el cas d’haver-se produït l’encontre, la conversa s’hauria produït en els termes més cordials, com s’acostuma a dir, però hauria estat incòmoda de totes formes, ja que malgrat no haguéssim parlat de la situació del passat, la situació del passat hagués condicionat la conversa, estaria, per així dir-ho, giravoltant la conversa com un núvol tòxic, així com l’efecte més important d’aquella situació del passat, el meu distanciament del grup d’amics de la facultat, giravoltaria també la conversa amb major intensitat, malgrat no n’haguéssim fet referència durant la conversa.

Una conversa en la què, vaig pensar mentre esperava el meu torn a la carnisseria del supermercat, si tots fóssim sincers i conseqüents, li hauria d’agrair a aquest antic amic la situació del passat que em va portar a allunyar-me per sempre més d’uns individus la relació amb els quals obstaculitzava clarament, ara ho veig, el meu desenvolupament intel·lectual i humà, un grup humà d’individus que, vaig pensar, de no ser per aquest enfrontament i aquesta situació del passat, continuarien essent nocius pel meu desenvolupament i per dir-ho amb els temps que corren, tòxics per a mi i pel meu entorn i de fet, amb tota seguretat, haurien acabat amb mi, m’haurien, amb tota seguretat, anihilat.

Naturalment, vaig pensar en carregar les bosses amb les compres i sortir del supermercat per l’altra porta, la més allunyada de l’oficina bancària, ni en el cas d’haver-se produït la conversa i haver estat jo sincer i conseqüent, podria haver-li agraït suficientment a aquest antic amic el mal que em va fer.