14 de maig 2020

Covidianes-19 (XLIV)

Després d'uns quants dies, els morts superen de nou els 200 a l’estat. A Portugal, 9 morts només. 

Fa setmanes que ens avisen l’única forma de tornar a la nostra forma de vida anterior és el descobriment i distribució universal d’una vacuna pel covid-19. 

Un article d’avui a The Guardian informa que la OMS diu que el covid-19 potser no desaparegui del tot, potser que romangui per sempre entre nosaltres. I que potser que desaparegui (Tautologia)
Diu la OMS també que s’acosta una crisi mundial de salut mental, conseqüència del confinament, de la por a infectar-se, de la incertesa generalitzada. Que hi haurà una crisi de salut mental sí o sí. 

Així doncs, en algun punt en el futur més immediat, convergiran tres crisis a l’hora: la sanitària, la psicològica i l’econòmica. Les dues darreres són conseqüència de la primera, i la segona, en part, conseqüència de la tercera – les crisis econòmiques sempre augmenten el consum d’ansiolítics i tranquil·litzants. I les dues darreres augmentaran la necessitat d’atenció mèdica i per tant incidiran en la crisi sanitària. Tres crisis íntimament relacionades. Una crisi sistèmica.

La paraula de 2021 serà, per força, resil·liència (La de 2020, està clar quina serà). Resiliència: capacitat d’un ecosistema de recuperar l’estabilitat en ésser afectat per pertorbacions o interferències. És la psique equiparable a un ecosistema? Potser més que metafòricament, tot i la dificultat d’establir que és exactament la psiqué. I l’ànima? Pot veure’s afectada per “pertorbacions o interferències”? 

El capitalisme no entra en crisi, de moment, resisteix al desplomament dels PIB i de les inversions, al descens de consum del combustible, als preus negatius del petroli. El capitalisme és resilient. És un organisme vacunat contra les crisis: disposa d’anticossos per combatre-les totes, manco una. Quan penso en un utòpic (però potser no tant) enfonsament del sistema capitalista, em ve al cap l’escena final de El Planeta dels Simis. O la Gedächtniskirche de Berlin, l’esglèsia del record.

L’així anomenada comunitat científica expressa dubtes sobre el procediment d’urgència per testar les vacunes en humans: inocular el virus en individus sans. Més de 120 vacunes en estudi en el món, he llegit, si no vaig equivocat, en diferents fases d’evolució. 

Però no hi ha immunitat ni vacuna possible enfront al desànim, la depressió i la pobresa. Com no sigui la mort. Pensar en la mort, acostumar-se a la mort per suportar el present, per valorar el que tenim enfront el que no tenim (una vacuna per la Covid-19, un futur mitjanament clar). Cal "recuperar l’estabilitat".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Ornitologia (Bernhardiana nº 97)

El passat dissabte, a primera hora del matí, vam coincidir en un punt d'observació de l'aiguamoll del parc natural amb un prestigiós...