vint-i-dos dies.
en un vídeo, el cap d’estat major diu que els ciutadans són soldats (un periodista diu que ell és un periodista).
diu ramoneda que en les guerres hi ha dos bàndols oposats. diu ramoneda que l’estimació del nombre de baixes és cabdal en l’estratègia a seguir en les guerres.
un altre diari diu que l’estratègia del govern no és transparent (per tant, és opaca).
reclosa, la població aguanta estoicament el setge (tot i així, diu na J. que un malalt es va llençar per la finestra de l’habitació de l’hospital on estava ingressat – malgrat tot, a hores d’ara, com s’acostuma a dir, les evidències de desesperació ciutadana són mínimes).
en un poble, vessen un munt de terra a l’entrada per a que els estranys no hi entrin.
en un altre poble (o el mateix), multen un ancià per recollir una lletuga del seu hort.
a tots els diaris i informatius, epidemiòlegs asseveren que. sociòlegs opinen que. polítics afirmen que els experts asseveren que.
una infermera nord-americana plora d’impotència davant la càmara.
al diari espanyol de referència, una guia explica com fer-se una mascareta amb una samarreta de cotó i cintes elàstiques.
(totes) les meves camisetes venen d’àsia. i tots els meus pantalons. i tots els meus calcetins. i tots etc.
infermers mostren màscares noves de trinca fabricades amb caretes de busseig.
al diari portuguès de referència, un jove dibuixant diu que està passant un núvol negre per sobre nostre.
a wuhan, ahir o avui era o és el dia de difunts que no poden o no han pogut celebrar.
el nombre morts es esfereïdor, però baixa per segon dia consecutiu, a l’estat i a itàlia.
pel costat de casa, el capvespre, passa la policia local amb la música de the final countdown sonant pels altaveus.
tot anirà bé
(tot anirà)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada