En les rodes de premsa diàries del govern estatal, els responsables polítics, escarransits i titubejants, apareixien en pantalla flanquejats per dos paios amb uniforme i cara de mala baba, que costa de creure que s’aguantin drets amb la quantitat d’insignies que porten penjant de la jaqueta. Alguns, sense menystenir els mèrits obtinguts en el terreny militar o policial, creim que obtendriem una imatge més representativa de la situació excepcional en la que ens trobam si aquests dos individus fossin substituïts per dues persones vestides amb bata mèdica.
En la guerra contra el virus, el protagonisme exclusiu hauria de ser per l’exèrcit anònim dels sanitaris. En canvi, els militars semblen obstinats a colar-se en la foto. Al diari local han aparegut imatges anacròniques de parelles de soldats passejant-se sense cap tipus de protecció i ben arran l’un de l’altre per llocs icònics de Ciutat, com si acabessin d’ocupar l’illa per aclamació popular, quan les que hauríem de veure cada dia són les instantànies dels herois moderns, metges i infermers en primera línia del front de batalla, sense armes, amb l’alè del coronavirus en el clatell, salvant vides a carretades.
En comentar la poca traça dels qui han tret els militars al carrer, un amic em demanava que per a què, si no, invertia tants diners l’estat en defensa. Qui s’hagi fet aquesta pregunta i no hagi percebut a la primera que és clarament retòrica, té un problema més greu que el coronavirus. I qui no entengui que és en investigació, en sanitat i en educació i no en defensa que s’haurien d'invertir els diners, més li valdria tornar a l’escola.
 |
| Bartomeu Pons'20 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada