Covidianes-19 (XXXIV) - Sobre els governants

1...paraules

Dissabte passat, el president del govern estatal va declarar que el cap de setmana següent, després de quaranta-dos dies de confinament, els infants podrien sortir al carrer. Per a “gaudir una estona de l’aire lliure”, va dir. Finalment, ahir al migdia, la portaveu del govern estatal va  confirmar oficialment la mesura. Però el permís es limitava a la possibilitat d’acompanyar un adult al supermercat, a la papereria, a la fruiteria, a la farmàcia, al banc.
“Aire lliure”.
Som esclaus dels nostres fets, va dir algú. Som esclaus de les nostres paraules, també, va dir un altre (o la mateixa persona).

2...adverbis

Naturalment, després de fer-se pública la mesura, els experts en salut infantil es van llençat, com s’acostuma a dir, a la jugular del govern, així com els experts en epidemiologia – ja que els nens són més “perillosos”, epidemiològicament parlant, en un espai tancat que en un espai obert (en aquestes alçades, per saber això, no fa falta ser cap expert en epidemiologia).
També ha protestat iradament, com no podia ser d’altra manera, l’oposició al govern estatal. Fins i tot els socis del govern estatal han protestat tímidament – tímidament perquè, naturalment, de l’estabilitat del govern estatal depèn que conservin les seves cadires – metonímicament parlant.

3...filosofia

No obstant, ahir a la nit, el ministre de sanitat – el ministre filòsof - va anunciar que els nens podrien sortir a passejar. Passejar, simplement, de forma intransitiva. I a més, va avançar vint-i quatre hores el final del captiveri infantil. Va advertir, però, en el to d’un mestre d’escola antic, que “passejar és passejar”.
Passejar, segons el dlc: (1) Anar d’un costat a l’altre per deport, per fer exercici, prendre l’aire. Exemple: Vam passejar una hora pels voltants del poble. (2)  Passejar portant o vigilant (algú) que no es val per ell mateix o de qui tenim cura.
Imagino que el ministre filòsof es referia a la segona accepció. Els pares hauran de portar els seus fills estretament vigilats (Això em recorda que en la seva autobiografia, Thomas Bernhard anomenava el seu padrastre “el meu guardià”).

4...semàntica

Alguns diaris, entre ells el diari oficial del règim, aplaudeixen figuradament el canvi de criteri del govern. Empren de forma unànime un verb: rectificar. Exemple: “El govern ha rectificat”.
Recrtificar, segons el dlc, en primera accepció: fer recta una cosa.
Rectificar és de savis, diu un comentari d’un dels diaris afins al govern. Definició de savi: aquell que fa rectes les coses (definició inventada per mi).
“Fútbol és futbol”, va dir Boskhov. Considerada la frase més sàvia mai dita sobre aquest esport.  (Això és també una aportació personal)
Penso que rectificar no és propi de savis. Que rectificar és propi dels humans, així com és propi dels humans equivocar-se i no dels caixers automàtics, per exemple.

5...retòrica

Altres diaris critiquen el president del govern estatal i el ministre filòsof. Un editorial acusa el president del govern estatal de ser un polític frívol. Encara més, de ser “l’arquetip del polític frívol”- la qual cosa és, naturalment, una exageració. L’exageració és una figura retòrica acceptable en literatura per a crear efecte, això ho sabia bé Kafka i Thomas Bernhard especialment.
Frívol, segons el dlc: (1) De poc pes, de poca importància, perquè hom s’hi interessi. (2) Que dona gran importància a les coses vanes, que no valen la pena.

Diu Maquiavel a El príncep que “l’home que està avesat a actuar d’una manera no canvia i quan els temps deixen d’estar alineats amb la seva manera de fer, esta acabat”. A l'hora de la veritat, el president del govern, el seu ministre filòsof i la portaveu bocamoll s'estimen seguir tractant els adults com a nens i als nens com a mobles.
Naturalment, quan tot això comenci a passar, el temps els jutjarà, o millor, els fets i especialment, les paraules.