12h. Empenyo el tricicle de la meva filla petita pel carril bici. La roda del davant té l’eix tort i el tricicle va fent esses a banda i banda. La nina aferra amb fermesa el manillar i mira fixament cap endavant. (Amb resolució? Amb esglai?)
En una cantonada, em trobo amb la mare d’una companya d’escola de la meva filla gran. Passeja acompanyada de les seves tres filles. Parlam a dos metres de distància i controlant de cua d’ull que cap altre passejant envaeixi el respectiu perímetre de seguretat
Diu la mare que tant ella com el seu (marit | parella | company) han continuat treballant en el supermercat d’un centre comercial durant la quarantena. Torns de deu hores. Que la padrina s’ha hagut de fer càrrec de les nines durant el dia, diu la mare
Les nenes tenen 7, 5 i 1 any respectivament ( 7+5+1 són tretze, penso mentre parlo amb la mare. 7, 5 i 1 són nombres primers)
Diu la mare que la padrina de les nenes – que és també la seva mare - ha hagut d’aprendre a emprar l’ordinador i a fer trenes a les nenes. Això em recorda l’entrevista a un futbolista anglès que vaig veure a Youtube fa anys. Tenia tres filles. La seva dona havia mort sobtadament de càncer. He hagut d’aprendre a fer trenes, va confessar, entre sanglots, a l’entrevistador. (De la boca del rostre del futbolista que veig en el meu record, surt la paraula beads. Però no pot ser, perquè beads són grans, com els del rosari. En anglès, trena es diu braid)
Trena, segons el dlc: Porció de cabells que, dividits en tres o més badies, s’entreteixeixen de manera que cadascuna de les badies, seguint una línia sinuosa, va entrecreuant-se amb les altres passant-los alternativament per sobre i per sota
Imagino la padrina fent trenes a les nenes per torns. Resolguent dubtes de matemàtiques, de llengua. La neta més gran li ensenya a emprar l’ordinador, a enviar correus electrònics als seus mestres. Taules de multiplicar, enfilalls de preposicions, noms de rius (deuen obligar els infants a memoritzar els noms dels rius, com quan jo era petit? - Quin riu apareix i desapareix a sota de terra? - El Guadiana - Un positiu per a Z.!)
Les nenes del futbolista les devia guardar una assistent, no la padrina, o més bé unes quantes assistents, amb tota probabilitat. El futbolista havia de seguir entrenant i jugant partits. Amb això i les trenes ja en devia tenir a bastament. I la pena immensa i inconsolable carregada a l’esquena
A l'esquena, la mare porta una motxilla infantil. Fa unes ulleres considerables i la cara és lívida, quasi transparent. Els ulls vermellosos. Com si hagués guardat dol. Al cap i a la fi, penso, la quarantena ha estat una espècie de dol col·lectiu.
La meva filla amolla el manillar, vacil·la el seu cos menut i la sostenc abans no caigui al terra. Espantada, comença a bramar. Em despedeixo de la mare i de les tres nenes i continuam el passeig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada